S’ha presentat a Castellar una guia per incorporar la perspectiva LGBTI+ a les residències de persones grans
Quan parlem del col·lectiu LGTBIQ+ sempre pensem en persones joves, però no reparem en què la gent gran també forma part d’aquest col·lectiu i que tenen dret a viure la seva orientació sexual i identitat de gènere en plena llibertat. En moltes ocasions això no és possible i, fins i tot, es pot donar la casuística que persones que han fet pública la seva orientació sexual en un moment de la seva vida, hagi de reprimir-se quan arriba a certa edat: “Ens hem trobat que persones grans que han lluitat per sortir de l’armari i per tenir una vida lliure, a l’hora d’entrar en una residència, han hagut de tornar a entrar a l’armari per pura supervivència”, va dir Jordi Monner, activista especialitzat en la casuística de les persones grans LGTBI, durant la presentació de la Guia Pràctica per incorporar la perspectiva LGBTIQ+ a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans.
Aquesta presentació, organitzada per la regidoria LGBTI+ de l’Ajuntament, va comptar amb una trentena d’assistents. Majoritàriament personal laboral de residències de Gent Gran de Castellar i dels voltants, que durant prop de tres hores van rebre aquesta formació a la sala d’Actes d’El Mirador. “Som el municipi amfitrió i hem volgut organitzar aquest acte aprofitant que divendres 17 de maig és el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia i perquè creiem en les polítiques de gènere”, va manifestar la regidora de LGBTI+, Àngela Bailén durant la presentació de l’acte, que va comptar amb l’assistència, a banda de Jordi Monner, amb Lluïsa Jiménez, responsable de l’Àrea per la Igualtat de tracte i no discriminació de persones LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya: “La importància d’aquesta guia és poder fer arribar a totes les persones que estan treballant entorn de la gent gran, donar eines per poder adaptar aquestes instal·lacions a la diversitat per raó d’orientació, identitat i expressió de gènere. I que tant les persones que hi viuen com les que hi treballen tinguin sentiment de pertinença”, va dir Jiménez.
Per a Monner, que a més és coordinador del Grup de Treball de Persones Grans del Consell Nacional LGBTI de Catalunya, la gran assignatura pendent de la realitat LGTBI és incloure totes les edats. “S’ha venut sempre un estereotip molt determinat de les persones LGTBI i concretament, per exemple, en el cas dels nois gais sembla que no existeixin de més de 25 anys. De fet, les persones que som grans som els que vam iniciar la lluita l’any 1978, que vam fer la primera manifestació per reivindicar els nostres drets i ara som persones grans i continuem lluitant, perquè ens trobem amb aquesta carència, a mesura que et fas gran et vas invisibilitzant, no davant del col·lectiu sinó de la societat en general”.
A la guia es recullen qüestions com es pot gestionar l’acollida i l’acompanyament d’una persona gran LGBTI+ en qualsevol institució pública o privada i eines per afrontar els principals problemes que poden trobar-se les persones que treballen en aquests centres. La presentació va acollir un espai de reflexió per intentar crear un nou mapa mental. “La intenció és que les persones surtin d’aquí amb més dubtes que evidències perquè això és obrir la mirada”, va manifestar Jiménez.
