Una nit de Vilabarrakes especialment saborosa

El plat fort de Vilabarrakes, aquest diumenge, va satisfer expectatives. Sense Sal no va decebre i, davant d’un públic entregat, a estones embogit per l’energia positiva que es desprenia de cada cançó, el grup va fer mèrits perquè l’actuació quedi arxivada en la memòria col·lectiva d’aquesta Festa Major.

Després de la nit de dissabte, que va deixar el llistó molt alt, Sense Sal no ho tenia fàcil. Però Castellar tenia ganes de gaudir-los i es notava perquè la primera fila, com a les ocasions especials, anava especialment cobejada. I els egarencs van tardar molt poc a excitar-la, a encendre-la i a fer-la ballar, sense que ningú escatimés forces per la resta de la nit. I des de davant de l’escenari, l’encomanadís ritme, i de retruc una alegria desbordada, es van anar expandint pertot arreu.

^{Sense Sal era el plat fort del programa de Vilabarrakes d'aquest any - Q.Pascual}

^{Sense Sal va posar en escena el seu darrer disc, Només tenim la veu - Q.Pascual}

Si Sense Sal ja estava marcant camí, distingint-se amb identitat pròpia en un panorama musical català on cada vegada és més complicat ressaltar, la recent col·laboració amb el també egarenc Miki Núñez, cantant famós després del seu pas per OT i el Festival d’Eurovisió, ha fet que la devoció pel grup s’hagi expandit a nous públics. Els nous fans salivaven per viure en directe ‘La sortida’ i, quan la cançó va arrencar, els flaixos es van disparar. Hi havia qui s’havia reservat bengales per ruixar la nit amb espurnes, atents a apassionar moments especials del concert, com aquest.

El darrer èxit del grup, però, no eclipsa tota la feina que Sense Sal ha fet des de fa molts anys per la música catalana. Després de redefinir-se múltiples vegades, s’han trobat còmodes creant textures cada vegada més electròniques. Ho demostra el seu darrer disc Només tenim la veu (Música Global, 2017), que, tal com va quedar demostrat, va aconseguir encisar el públic de Castellar. Fins i tot, Bartomeu, el president de Vilabarrakes, va sumar-se a la festa des de dalt de l'escenari, acompanyant el grup. 

^{El ritme de Sense Sal es va encomanar des de la primera, davant de l'escenari, fins a tot Vilabarrakes - Q.Pascual}

^{Membres del col·lectiu dels Capgirats, que van muntar 'barraka', gaudint del concert de Sense Sal - Q.Pascual}

Eko Versions aprofita l'embranzida

Amb la festa completament encesa la segona actuació va acabar d’injectar el nervi que caracteritzen les nits de Vilabarrakes. Si Sense Sal ja havia posat la cinquena marxa, Eko Versions va saber agafar l’embranzida sense abaixar revolucions.

Vuit joves músics a dalt de l’escenari davant d’una massa majoritàriament jove. La connexió era inevitable, el pacte tàcit entre artistes i públic no va tardar a segellar-se, una encaixada de mans a favor de la diversió. El grup va atendre a la demanda arrauxada de Vilabarrakes amb versions de les cançons que suren per l’actualitat. L’energia vessava, Eko Versions va oferir la frescor que necessitava la nit.  

^{Com és habitual a Vilabarrakes, durant la festa les bengales ruixen la nit - Q.Pascual}