El castellarenc Álvaro de Juan, Membre de l’Associació pel Dret a Morir Dignament, valora la llei de l’eutanàsia
La llei de l’eutanàsia entrarà en vigor el proper 25 de juny, després de la seva aprovació fa un mes al Congrés dels Diputats. La lluita per aconseguir-ho, però, ve de lluny. De fet, el 2018, el ple de Castellar del Vallès va aprovar una moció consensuada a favor de la mort digna, un text que va defensar el castellarenc Álvaro de Juan, membre de l’Associació pel Dret a Morir Dignament.
· Què vas sentir quan vas veure que tirava endavant la llei de l’eutanàsia?
No m’ho acabava de creure. Reformes d’aquesta magnitud no es porten a terme d’un dia per l’altre, i els que les hem viscut des de dins, les hem vist impulsades moltíssimes vegades, però sense fortuna. La notícia va ser, per sobre de tot, gratificant. La sensació d’haver ajudat moltes persones; d’haver col·laborat -dins de les meves possibilitats-, durant anys en un projecte més gran que la meva insignificant persona, i la seva culminació en un resultat tangible. No obstant això, és una sensació agredolça. M’hauria agradat veure grans mobilitzacions, haver tingut grans abraçades amb tots els col·laboradors a qui he tingut el privilegi d’acompanyar en aquest projecte, però la crisi sanitària no ho ha permès.
· De què va servir la moció que es va presentar el 2018 al ple de Castellar?
Els ajuntaments, també el de Castellar, recullen en les seves mocions compromisos com facilitar els tràmits administratius per al Document de Voluntats Anticipades, els pal·liatius domiciliaris (àmbit en què l’Associació pel Dret a Morir Dignament -DMD-hi treballa molt), l’establiment de punts d’informació o Observatoris sobre la Qualitat de la Mort. El poder municipal com a administració més propera al ciutadà és clau per erradicar aquest desconeixement. Castellar del Vallès ha contribuït a aquest projecte.
· Vas ser l’encarregat de defensar públicament la moció. Des de quan ets membre de l’Associació pel Dret a Morir Dignament?
Per a mi, una mort digna forma part també d’una vida digna. És curiós que tinguem més coneixement i existeixi més regulació al voltant de l’inici de les nostres vides que del final. Després de tornar d’un voluntariat a l’estranger el 2017 començo a col·laborar a DMD a Barcelona. Avui dia, tenim seus i punts d’informació arreu, la més propera pels castellarencs es troba a Sabadell. Tenim grups de treball (Educació, Psicologia, Infermeria o Iniciativa Política) i un grup de juristes, en el que hi soc i hi continuo col·laborant. Admetem voluntaris en qualsevol d’aquests grups, després d’haver fet una formació inicial.
· L’assistència per tenir una mort digna serà una prestació més del Sistema Nacional de Salut. Com funcionarà?
Efectivament, passa a convertir-se en una prestació social. Es comença per la despenalització, s’afegeix un nou article en el Codi Penal (143.5) on s’especifica que l’eutanàsia degudament practicada deixa de ser delicte. També es regularitza per poder protegir les persones desfavorides i prevenir situació d’abús. A Espanya cada cas serà valorat i supervisat. Serà necessària una malaltia o patiment greu i incurable o crònic i impossibilitant i que tot això sigui certificat per un metge responsable. La persona sol·licitant haurà de formular dues sol·licituds separades com a mínim entre 15 dies. La necessitat de fer múltiples sol·licituds i declaracions de voluntat ha estat molt controvertida en la seva regulació, en considerar-la, alguns, una regulació excessiva i alentidora.
· Què suposa l’aprovació per al país?
Espanya és el setè país al món en legalitzar l’eutanàsia. Suposa situar un país arcaic en moltes qüestions, en una bona consideració en relació amb els drets humans. Tot i que queda molta feina per fer, és una gran passa per desestigmatitzar la paraula eutanàsia i poder parlar de la mort amb naturalitat, sense que sigui tabú.
