Alumnes del màster universitari de l’ETSAV-UPC en arquitectura assisteixen a una jornada per trobar-hi propostes
Una seixantena d’alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC faran el seu treball de màster d’arquitectura sobre “com trobar l’encaix de Sant Llorenç Savall i Castellar en el Ripoll”, ha anticipat l’arquitecte castellarenc Roger Sauquet, coordinador del màster en arquitectura, durant la presentació de la jornada tècnica que s'ha fet aquest dimecres a l’Auditori . El màster, que enguany arriba a la sisena edició, permetrà als estudiants fer realitat els seus projectes sobre el territori de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Els estudiants rebran el suport de diferents departaments de la Diputació que estiguin relacionats amb la gestió del màster.
Els alcaldes de Castellar, Ignasi Giménez, i Sant Llorenç Savall, Joan Solà, han donat la benvinguda als participants a la jornada i han esperonat a fer els seus projectes en tots dos municipis. Així, Giménez, que ha recordat que en els darrers anys Castellar ha viscut d’esquena al riu, va explicar que el nou planejament, que data del 2016, “ha volgut donar una centralitat al Ripoll i repensar els usos en un espai de gran valor cultural i mediambiental”. En aquest sentit, Giménez va apuntar que el fet que els alumnes participin en la jornada “ens pot ajudar a sortir de la caixa i, tenint en compte el seu ús social, col·locar el riu en el lloc que es mereix”. De la mateixa manera s'ha expressat l’alcalde de Sant Llorenç i va vaticinar que “el que heu d’iniciar no quedarà en un calaix”.
A la jornada han participat diferents ponents de Castellar i Sant Llorenç per donar a conèixer la realitat de les dues poblacions. Per part de Castellar, han intervingut l’historiador local Llorenç Genescà i els tècnics municipals Marina Muntada, Imma Brualla i Jordi Llobet. Genescà ha començat la seva ponència anomenada ‘Castellar del Vallès, una vida paral·lela al Ripoll’ destacant que la història de Castellar “no es podria explicar sense l’existència del riu”. L’historiador ha fet un repàs de Castellar des que es té constància d’un primer assentament neolític fins a l’actualitat i com la població va anar creixent al voltant del riu, “que no és una barrera”, ha destacat Genescà.
En la seva ponència, l’historiador ha apuntat que tot l’esplendor de la indústria castellarenca que hi havia al voltant del riu “amb reconeixements internacionals i nombroses exportacions” va succeir en un moment que “no hi havia ponts”. Genescà ha apreciat que a mitjans del segle XX “Castellar es va desconnectar del riu i s’aïlla encara més fent vàlida aquella dita que diu ‘Castellar del Vallès, tothom l’anomena i ningú sap on és!’”.
Muntada ha esbossat un perfil de Castellar “on el riu ens creua de nord a sud, tenim dues carreteres, cap via ràpida ni tampoc cap transport d’alta capacitat”. Pel que fa al creixement de població, la tècnica de Territori ha apuntat que “el creixement a les urbanitzacions va ser molt important i fins i tot hi ha cases que s’han edificat en zones de molt pendent”.
Brualla s'ha centrat en l’evolució urbanística de Castellar i de com el Pla General del 2016 i el desplegament posterior del POUM ha tingut com a prioritat obrir Castellar al riu preveient sis zones d’actuació: Canyelles, el Brunet, Can Barba, Can Carner, el Molí d’en Busquets i el Rieral, que “nosaltres coneixem aquí com el Bronx de Castellar” per la profusió de barraques i d’habitatges d’autoconstrucció. L’arquitecta municipal ha fet referència al Pla Especial del Ripoll –que actualment està en tràmit, i se n’espera l’aprovació provisional a finals d’any– assenyalant que té una àrea d’actuació de 194 hectàrees. El pla té l’objectiu de reconvertir el riu en un espai, “basat en tres àmbits: lleure, ambiental i productiu”. Llobet ha deixat constància que l’Ajuntament va començar a portar a terme un seguit de projectes “que consistien en redescobrir la zona nord del riu i recuperar la zona perduda de patrimoni”. Com a exemple d’aquest treball, Llobet ha posat en valor la font de la riera.
Per part de Sant Llorenç han intervingut l’historiador Jaume Valls i l’exalcalde Magí Rovira. Valls ha demanat instal·lar una làmina d’aigua i un passeig de sorra entre el pont de Mas Ferrer i la depuradora i reformar el Molí de l’Agell. Rovira també ha recomanat fer una reforma de les Basses del Llogari. A la tarda, els alumnes han fet una excursió per Sant Llorenç, el camí del riu, Can Barba i l’Espai Tolrà.
