Un boletaire cull bolets a un dels boscos de l'entorn de Castellar_617x412
Un boletaire cull bolets a un dels boscos de l'entorn de Castellar - Helena Deu
11/11/2016 Actualitat
Temporada tardana però bona de bolets
Els bolets típics de la zona de Castellar són els rovellons, la llenega, els camagrocs i els fredolics
Cristina Domene
La temporada de bolets d'aquest 2016 s'ha fet esperar, però una vegada ha arribat, els experts la qualifiquen de bona, perquè de bolets, n'hi ha en abundància aquests dies per arreu del territori català. L'estiu ha estat molt calorós, així les pluges de l'octubre, a l'hora de tocar terra, l'han trobat molt calenta "i això ha provocat una bona fermentació, fins i tot es nota a l'olor de la terra", ha explicat en Fidel Guasch, un expert i veterà boletaire castellarenc.

Segons ens diu, ara ja no hi ha tanta quantitat de bolets com fa uns anys perquè el bosc està brut. "Hi ha pins caiguts, vegetació que no s'ha tallat i el bolet no pot sortir".

Quan parlem d'espècies de bolets, els més trobats als voltants de Castellar del Vallès són els fredolics, la llenega negra i la blanca, normalment les trobem en grups, els carlets, els rovellons i els camagrocs. "A la nostra zona s'ha perdut, per exemple, la mota de moixernons, un bolet boníssim que sortia dels primers i d'aspecte semblant a una coliflor. Es feia als camins on hi havien passat tractors o màquines excavadores, era un bolet molt apreciat", diu Guasch. "Fa 20 anys, quan els boscos estaven bé i el clima era bo, podíem trobar també peu de rata, que és molt apreciat, i l'ou de reig, excel·lent comestible, però ara s'han extingit aquí", afegeix Guasch.

La importància de l'entorn
Un bolet, depenent de la zona en què neixi, pot tenir un gust o un altre. Les característiques de l'entorn influeixen en el seu desenvolupament. "Aquests bolets que he comentat, recollits fora de Castellar, a mi no m'agraden, no tenen gust. Et porten un rovelló de Sòria i el fas a la brasa i et queda sec com un cartró, perquè no té líquid. Si l'agafes aquí i talles la cua, et taca, fa aquella sang i si el fas a la brasa o sofregit, està boníssim".

És molt important la manera en què s'agafen els bolets. A la muntanya, s'hi ha d'anar amb un cistell que permeti que es vagin escampant les espores dels bolets pel bosc -per afavorir la reproducció futura- i un ganivet per collir i escuar els bolets. "Quan talles la cua pots afavorir que allà en torni a sortir un altre, en canvi, no si l'arrenques", i és molt important saber què s'està collint. "Recomano que si la persona no sap quin tipus de bolets ha agafat, que el llenci. O si en té la possibilitat, que ho pregunti a un expert, perquè un petit dubte pot provocar una malaltia, una hepatitis, perquè de seguida se'n va al fetge. I si és molt tòxic pot provocar, fins i tot, la mort".

Guasch també recomana anar sempre amb un mòbil i mirar que a la zona on s'estan buscant els bolets hi hagi cobertura.

En Fidel recorda que abans hi havia molta competència. "Et parlo de 30 anys enrere, quan el meu pare em va ensenyar els llocs secrets. No els desvetllaré, però sí que puc dir que els bolets es fan on al matí hi toca el sol, que és com una calefacció pel terra. Per tant, el Puig de la Creu és un bon lloc, sobretot per la banda de Sentmenat. Pels voltants de Sant Feliu del Racó, també solen haver molts bolets".
Comparteix
M'agrada
Comentaris