Tallar amb l’endèmica bretxa salarial

Les dones guanyen de mitjana un 23% menys que els homes en termes anuals. A més, veuen frenats els increments salarials entre els 35 i 44 anys, quan els homes continuen guanyant més a partir del 55 anys. Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’estudi, el quart que elabora la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball i Model Productiu, amb les dades del 2017, les últimes disponibles. El salari mitjà anual masculí es va situar en 28.323 euros, mentre que el femení va ser 6.522 euros inferior, en concret 21.801 euros.

Per trencar amb aquesta diferència salarial, “es poden fer moltes coses des de les empreses i les administracions”, constata el president de l’Associació d’Empresaris de Castellar, Jordi Batet. Pel que fa a les empreses, el primer que ha de tenir clar l’empresari “és trencar amb les estructures mentals heretades del passat” com ara que “un professional de l’enfermeria ha de ser dona o que, depenent del gènere, hi ha llocs de treball que s’adaptaven més a un home o a una dona”, apunta Batet, que vol deixar clar que l’empresari “ha de tenir consciència que vol aniquilar la bretxa salarial”.

Es poden emprendre moltes accions, “des de definir els llocs de treball més per competències tècniques que no pas per disponibilitat d’horaris”, sense pensar en el fet que les dones pel fet de ser mares potser tindran més càrregues per la cura dels fills i no podran dedicar tantes hores a la feina.

D’una banda, adverteix la Responsable de Formació i Igualtat de la UGT al Vallès Occidental, Montse González, “hi ha el terra enganxós, que no et deixa accedir a promocions independentment dels teus estudis i de la teva capacitat, i el sostre de vidre als càrrecs  directius, als quals costa que les dones puguin accedir principalment pel seu paper de cuidadores de fills o perquè s’agafen reduccions de jornada” . 

^{La responsable de Formació i Igualtat d'UGT al Vallès Occidental, Montse González, i el president d'ASEMCA, Jordi Batet}

Moltes vegades la bretxa salarial no es dona en el salari fix sinó en els variables o parts addicionals al salari i “de vegades la forma de calcular aquesta part és una mica ambígua, cal exigir transparència i que es valori molt la productivitat, és a dir, que no es valori escalfar una cadira i anar-te’n quan el teu cap se’n va, sinó que es valori més la teva productivitat durant el temps que estàs treballant”, assegura el president de l’ASEMCA. González explica que els complements “són la trampa de moltes empreses, els costa menys justificar que un senyor, per exemple, pugi a una escala per netejar un vidre i com que consideren que és perillós li donen un complement de perillositat. Com que és perillós, a la dona ja no se li diu de fer la feina i, per tant, no cobra el complement”. 

Això també pot estar lligat amb la promoció de la conciliació, fet que afavoreix que “les persones que es fan càrrec dels seus fills, normalment les dones, puguin compaginar-ho amb la feina”. La responsable de Formació i UGT del Vallès Occidental considera que la mateixa empresa “ha de veure el benefici que això li comporta a nivell d’empresa. Tenir els treballadors en bones condicions farà que rendeixien més i agafin menys baixes”. Per part de les administracions, els deures pendents per trencar amb la bretxa salarial són “afavorir l’educació i promoure estudis entre les noies que fins ara eren considerats només d’homes”. A més, segons Batet, caldria “donar un impuls legislatiu decidit per, per exemple, premiar les empreses que tenen millor resultat en l’eliminació de la bretxa salarial o que tenen en compte temes de responsabilització dels treballadors en la criança dels fills”.

MÉS BRETXA AL SECTOR SERVEIS
La bretxa salarial més elevada per ocupacions (29,4%) es troba justament en les altament feminitzades (elementals i serveis de restauració, personals i venda) en què hi ha els salaris més baixos. La bretxa salarial per sectors productius creix fins al 22,3% als serveis i baixa fins al 19% a la indústria. “Les valoracions dels llocs de treball en aquestes ocupacions no els donen el valor que realment tenen”, assegura González, que afegeix que les coses poden canviar per l’entrada en vigor, des de dilluns passat, del registre salarial a les empreses. González adverteix que amb la Covid-19 s’ha agreujat la bretxa salarial per les diverses reduccions de jornades que ha obligat a fer.