És una lletraferida, apassionada dels viatges, i des de fa més de dues dècades, la responsable de l’Arxiu Municipal. La historiadora Sílvia Sáiz (52 anys) custodia des del 96 amb gust i dedicació la memòria de Castellar del Vallès
· Sempre t’ha agradat estar envoltada de llibres, entre documents de tant valor?
Sempre! La història, els documents, que la gent m’expliqui les seves vivències i records... Vaig estudiar Història i vaig anar a parar a un arxiu en què em van parlar del Màster en Arxivística, i ho vaig veure com una sortida professional. I fins ara!
· Quines són les joies de l’Arxiu Municipal de Castellar?
Disposem de documents de mitjans del segle XIX, aquests són els més antics. Hi ha documents de contribucions industrials, llibres d’actes, o el padró, que comença el 1860. Amb tot plegat, pots reconstruir la història del poble, de la gent. Això t’ajuda a entendre com és el municipi i com ha anat evolucionat.
· Conserveu molts programes de Festa Major?
Hem recopilat tots els que hem pogut, sobretot a partir de 1930. En aquesta col·lecció es pot veure l’evolució tant en les activitats com en el disseny, els dibuixos, les botigues que hi havia, què es venia, quines actuacions es programaven i on. Per exemple, abans hi havia envelat i després ja no hi va ser, i la Festa Major era per la Mare de Déu, a l’agost.
· Per què es va traslladar la celebració al setembre?
Això ha passat a més municipis, no només a Castellar. A partir dels anys 60 és quan comença el concepte de fer vacances, el turisme, el 600, el que es coneix com l’etapa del ‘desenvolupisme’. La gent marxava i no hi havia ningú per Festa Major. És per això que es va decidir canviar-la al setembre, perquè la gent ja havia tornat a Castellar, i es podia celebrar.
· Com a gran lletraferida, quants llibres tens a casa?
Ens hem acabat passant al digital perquè si no, no hi cabríem. La biblioteca que tenim a les golfes és sobretot de temàtica històrica. Tenim prop de 8.000 llibres.
· No sempre has estat arxivera, oi?
No, l’any 92 vaig treballar una temporada com a institutriu. Vaig ser professora d’un internat a Barcelona, a l’avinguda Tibidabo. Treballava des de les 5 de la tarda fins a les 8 del matí, que s’hi tornaven a posar. Estava amb estudiants des de 6è de primària fins a COU.
· Al 92, en plena eclosió de Barcelona per les Olimpíades! Com ho recordes?
Vaig patir les obres de la ronda, que ens despertaven cada dia! Però va ser un moment molt emocionant. Amb els estudiants de l’internat vam anar a veure un partit de waterpolo. Era un ambient molt maco, i quina gentada que hi havia a Montjuïc i plaça Espanya!
· També has estat testimoni d’un dels episodis més tràgics que va viure Barcelona a finals dels 80: l’atemptat d’Hipercor.
No el vaig viure en primera persona, però vaig treballar al centre comercial poc temps després. Recordo que una vegada que se n’havia anat la llum, una companya em va dir molt espantada que arrenquéssim a córrer. El dia de l’atemptat també se n’havia anat la llum. Dos anys després encara hi havia molta psicosi entre el personal de seguretat i la resta de treballadors.
· Una de les teves passions és viatjar. Quines són les destinacions que més t’han marcat?
Israel i Rússia. D’Israel em va sobtar la sensació de tranquil·litat malgrat que de vegades anaves a prendre una copa i a la mateixa festa, mentre tu duies una bossa a l’esquena, hi havia gent amb un fusell penjat, amb tota la normalitat del món. A Rússia hi volíem anar quan ens vam casar, però no va poder ser pel cop d’estat de Borís Ieltsin.
Quan la vam poder visitar, era un moment de transició i encara tenia aquest punt soviètic, però es notaven els primers símptomes de canvi cap al capitalisme. També va ser impressionant visitar Polònia. Vam visitar la zona en què va esclatar la Segona Guerra Mundial, i Auschwitz.
· De vegades alguns turistes s’ho prenen com un parc temàtic.
Hem perdut aquesta memòria històrica que ens fa tenir un punt crític, però t’asseguro que a Auschwitz aterres de cop.
Ho hem vist moltíssimes vegades a les pel·lícules, però quan t’hi trobes, veus les vies del tren, i hi camines, t’impressiona i prens consciència de tot plegat.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Constant
Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista
Una persona que admires?
La gent que se supera a ella mateixa
Quin plat t’agrada més?
El pollastre farcit de la meva mare
Un moment històric?
La transició espanyola
Un llibre
‘La enfermera de Brunete’, de M.Maristany
Una pel·lícula?
‘Yankis’, de John Schlesinger
Una cançó?
‘Esos ojos negros’, de Duncan Dhu
Una ciutat?
Tant Manchester com Fuerteventura
Un viatge que t’hagi marcat?
Rússia
Un racó de Castellar?
El carrer Major