Sergio Rodríguez: "Em podria retirar, però sense futbol no sé viure"

· Quin és el teu primer record amb una pilota?
Quan tenia 3 anys entrenàvem els dissabtes amb un equip del meu barri de Mataró.  Era el que m’apassionava. Anava a passar-m’ho bé, a conèixer nous amics i em van començar a inculcar els valors de l’esport. Tinc meravellosos records del Pla d’en Boet; al final érem com una família.

· Passes per l’Espanyol, el Mataró i, amb 17 anys, al Barça. Quan apostes per ser professional?
Mai no em vaig obsessionar per ser professional. Vaig anar a poc a poc des que vaig començar, amb els peus a terra, treballant. Sí que és veritat que ser professional és un somni per a tots els nens. Però sense cap obsessió. Penso que el camí és llarg i difícil i, si ha d’arribar, arriba. En el meu cas, em considero un afortunat i he aconseguit aquest somni. 

· Deu ser molt comú no tocar de peus a terra quan comences a destacar de tan jove. 
El més comú és que estiguis flotant en l’aire. Ets jove, guanyes diners, vas amb el primer equip. Amb perspectiva, agraeixo haver tingut la família que he tingut. Els meus pares sempre han estat treballadors i humils i han sabut el que costa guanyar-se les coses, m’han inculcat valors importants. I a banda, la meva dona sempre m’ha acompanyat en el món professional, allà on he anat. Els estic eternament agraït, sense aquesta ajuda potser la cosa hauria canviat. 

· Debutes a Lliga i Champions en el mateix moment que Messi. Com ho vius?
Amb Messi ja jugava en el Barça B i al primer equip vam pujar al mateix moment, pràcticament. Rijkaard comptava amb mi en entraments i convocatòries. En una setmana, vaig debutar en Champions i Lliga, va ser una cosa indescriptible. Una setmana que estava en un núvol. 

· Eres un becari d’un dels millors equips de la història. Com se’t tracta? 
He estat molts anys en el món professional, sobretot en aquell vestidor amb tants cracs. Sempre ho dic: són persones molt humils, iguals que nosaltres i et tracten amb total igualtat. Al final, la clau del Barça és que ha tingut durant molts anys un planter espectacular, amb grans persones: Valdés, Xavi, Iniesta, Gerard, Oleguer... Total normalitat, ets un més. Tenen unes característiques excepcionals, però se’m va tractar com quan he estat en altres equips, amb gent no tan coneguda. 

· Hi ha la fama que els jugadors del planter són diana d’innocentades...
Tu et poses en un costadet del vestidor, amb els del filial, calladet, observant els cracs. I si s’ha de portar material, el porten els joves. En els rondos, s’hi posen els joves. Però res més, això són codis del futbol que sempre han existit.

· Després passes pel Deportivo, entre altres clubs espanyols, vas a Portugal, Rússia, Bèlgica... Tants canvis van ser trasbalsadors?
Hi ha molts canvis en la vida del futbolista. Cada any, o any i mig, quan s’acaba el contracte, és una presa de decisions constant. No saps si són les millors o les pitjors, però es prenen amb pensament positiu i endavant, en un país, en una ciutat o en una altra. Era jove, volia jugar. Al final, la meva carrera ha estat així. I orgullós.  

· Amb quina ciutat et quedes?
Em quedo amb Alacant, quan vaig jugar a l’Hèrcules. Una ciutat meravellosa, bon clima, vam pujar a primera amb un grup de persones fantàstiques, va néixer el meu primer fill... És un lloc on hauria d’haver estat més anys, però m’estava seguint l’Spartak i en qüestió d’una setmana vaig anar cap a Rússia. 

· I ara, a la Unió Esportiva Castellar. Com és compartir vestidor amb nanos tan joves?
Intento ajudar en el que pugui i que els meus companys aprenguin de mi tant com jo d’ells, perquè mai deixes d’aprendre en aquest món. I, ara més que mai, intento gaudir, perquè quan ets professional no gaudeixes tant. Em podria retirar, però he jugat a futbol tota la meva vida i sense futbol no sé viure. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc positiu

Un defecte que no pots dominar?
Soc impacient

Una persona a qui admires?
Els meus pares

Una pel·lícula?
‘Un ciudadano ejemplar’

El teu jugador preferit?
Messi

El teu partit més memorable?
El meu debut

Quin plat t’agrada més?
Paella

Una cançó?
‘Pájaros de barro’ de Manolo García

Un color?
Vermell

Un viatge?
Las Vegas

Un somni?
L’estic vivint