El Ranxo recupera el rellotge de sol

Era un element patrimonial que Francesca Clusellas, la propietària del Ranxo i la masia de Can Pèlachs de de 1994, sabia de la seva existència i que estava custodiat pel Centre d’Estudis de Castellar-Arxiu d’Història. Es tracta d’un rellotge de sol de grans dimensions que va encarregar Josep Maria Tolrà, d’1,70 metres per 1,70 metres i 2 centímetres de gruix, compost  per una taula horitzontal de marbre sobre la que hi ha gravades les línies horàries a intervals de mitja hora. La seva ubicació original era el Vinyet, en una feixa de conreu al costat del Ranxo.

La casualitat ha fet que aquest element torni a la seva ubicació. “Com que l’Arxiu d’Història estava immers en una remodelació, la Gemma Perich, de l’Arxiu, em va explicar que tenien coses guardades  i les volien tornar al seu lloc original i entre les diferents coses hi havia el rellotge”, explica Clusellas. La propietària del Ranxo de seguida va dir que acceptava el retorn del rellotge en els terrenys del Ranxo i la masia de Can Pèlachs: “Tot el que sigui recuperar patrimoni, em sembla molt positiu”, explica Clusellas. Dit i fet. El rellotge ara s’ha col·locat davant de Can Pèlachs. “Va venir una grua des de l’Arxiu i l’hem orientat bé cap al nord amb una brúixola”, assegura la Francesca, que afegeix que “hem hagut de treure un arbre perquè no li faci ombra”. 

El rellotge descansa sobre un pilar cimentat i la intenció de Clusellas és acotar l’espai amb un seguit de pedres. Clusellas adverteix que “hem calculat que el rellotge pot tenir una petita desviació de cinc minuts, però vaja, llueix molt”, sobretot després d’un procés de neteja i l’estampació d’una capa per evitar que el marbre es torni a posar negre.

^{Joan Tordera i una nena després d'enfilar-se al rellotge de sol en una imatge de fas uns anys. || JORDI GARRÒS}

Fa uns anys, el rellotge, va ser arranjat de forma que marqués  amb perfecció les hores pel sabadellenc Carles Lladó Casablanques, professor de matemàtiques de l’IES de Sabadell i membre de la Societat Catalana de Gnomònica. En aquesta tasca va comptar amb la col·laboració del meteoròleg castellarenc Jordi Moré.