De ben petit, a l’escola, va aficionar-se al voleibol. Va estar-se al Barça, primer com a juvenil i després com a sènior, a l’Hospitalet, que va pujar a la Divisió d’Honor,i al Prat fins que va arribar a Castellar
· Tens algun record de quan vas començar en el voleibol?
Va ser en una escola molt petita, la Santa Pau del barri de Sarrià de Barcelona, el pati que teníem era de la mida exacta d’un camp de voleibol. Per tant, l’únic esport que podíem fer era jugar a voleibol. A partir d’aquí, vam formar un equip amb els mateixos alumnes de la classe i així vam anar pujant fin a 8è d’EGB.
· I a partir de vuitè?
Vaig començar a buscar un altre equip. Vaig anar a una escola de Sants que es deia CNP i on vaig estar-me un parell d’anys jugant. Després vaig provar d’anar al Barça com a juvenil. Vaig passar les proves. Vaig estar-m’hi uns anys com a juvenil fins a esdevenir sènior. Com a club, el voleibol era vist com una secció amateur. Però, és clar, teníem totes les condicions de ser del Barça. Si viatjàvem a Cartagena, no hi havia problema si havies d’agafar l’avió. No hi havia problemes econòmics. Ens cuidaven bastant bé i cada any ens donaven tota l’equip i tota la roba.
· I va venir una oferta.
L’Hospitalet començava a fitxar jugadors d’altres equips per formar un nou projecte i pujar de categoria. I em vaig engrescar.
· Com funcionava el tema de les categories?
Les categories eren diferents de com són ara. Hi havia 1a catalana, nacional per zones i la superlliga. Jo jugava a nacional, que incloïa tres zones d’Espanya. En el moment que ens classificaven, ens enfrontaven a equips d’altres zones. Quan acabaves totes les fases d’ascens, pujaves a la Divisió d’Honor, que era la darrera categoria a nivell nacional. Ara, entremig, hi ha altres categories.
· Amb l’Hospitalet vas arribar a la Superlliga.
Vam estar-hi un parell d’anys i a partir del segon, vam anar a fases i vam quedar primers de fase. Vam pujar directament. Vam tenir el problema dels patrocinadors perquè, amb el canvi de categoria a Divisió d’Honor, es nota el canvi econòmic. Es van aconseguir aquests patrocinadors i ens vam mantenir un any a la categoria. Crec que aleshores tenia uns 27 anys i vaig decidir retirar-me de primera línia, dedicar-me a la feina i poder estar-me en un equip de nivell inferior.
· Vas arribar a viure del voleibol?
Sí que hi havia jugadors a qui se’ls pagava un sou suficient per convèncer-los que vinguessin de les seves ciutats. Viure dia a dia potser sí que podies viure, però no per tenir previsions. A països com Itàlia o els Estats Units la inversió és més potent i es pot arribar a viure d’aquest esport, cosa que aquí és més complicat.
· Com vas venir a Castellar?
Soc de Barcelona i a partir del moment que vam voler comprar un pis, vam començar a buscar pels voltants de la ciutat. Vam buscar pel primer radi, llavors el Maresme i al final vam veure l’anunci d’uns pisos que ens van agradar de l’Espai Tolrà. I el vam comprar. No havíem vingut abans a Castellar del Vallès. Vam donar una volta per la vila, ens va agradar i vam deixar la paga i senyal.
· Vas pensar en algun moment de penjar les esportives?
Sobre els 38 anys vaig pensar que la meva trajectòria ja s’acabava. I aquí va ser curiós, perquè quan vaig venir a Castellar a viure no sabia que hi havia un equip de voleibol, juntament amb un equip de futbol sala. El meu fill va començar a jugar a hoquei, després vaig formar part de la junta directiva i es va parlar de fer un grup de veterans. Arran d’això, vaig tornar a recuperar les ganes per la competició. Em vaig trobar que anava a entrenar i cada cop volia més, però el meu cos no era el mateix. A mi la competició sempre m’ha agradat molt, i quan la tinc a prop l’adrenalina surt. Va ser el moment de plantejar-me de recuperar els meus orígens, que eren el voleibol.
· Llavors vas començar a entrenar?
Sí. Vaig estar un any entrenant. Feia potser 8 anys que no tocava una pilota ni tenia cap mena de relació amb aquest esport. Al principi va ser una mica difícil, també a nivell de forma física. Com a entrenador, m’agradaria que cada jugador tingués el seu engranatge dins l’equip.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Soc meticulós
Un defecte que no pots dominar?
Soc tossut
La teva paraula preferida?
Endavant
Quin plat t’agrada més?
La paella
Un color
Vermell
Un jugador de voleibol?
Cosme Prenafeta
Un llibre?
'Victus', d’Albert Sánchez Piñol
Un grup de música?
Oques Grasses
Un tema per motivar l’equip?
‘We will rock you’ de Queen
Una pel·lícula?
Dunkerque
Un viatge pendent?
Anar a l’Índia
