L’estudiant de Periodisme i col·laborador de L'ACTUAL Marc Parayre escriu sobre el dia a dia compartint espai de casa en un moment de classes telemàtiques amb els seus altres tres germans també universitaris
Videotrucades per fer treballs, presentacions per Zoom, classes on-line i exàmens, la majoria d’ells, però, presencials. Això és un petit resum del meu últim semestre i també el dels meus altres tres germans. Des de l’arribada de la pandèmia i amb la implantació de les classes telemàtiques, compartim la mateixa zona d’estudi a casa. Convivim més hores que mai i hem hagut d’adaptar-nos a la situació. Tanmateix, tot i les inevitables tensions entre nosaltres, el fet d’estudiar des de casa ens ha unit i ens hem recolzat i animat en els moments difícils.
Som la Marta, el Xavi, l’Arnau i jo, el Marc. Sí, som quatre germans i si ja és sorprenent que siguem família nombrosa, encara ho és més que tots estiguem estudiant una carrera universitària i que, a més, compartim universitat: la UAB. Sens dubte, som un cas inusual, peculiar i difícil de trobar. Això sí, no ens volem tirar flors, ja que sabem de tot l’esforç, treball i constància que hi ha hagut al darrere per aconseguir-ho.
Dit això, des del mes de març vivim una situació excepcional, com li passa a tots els estudiants universitaris del país. Hem passat de fer classes presencials amb total normalitat a no trepitjar una aula físicament. Vam haver d’improvisar una sala d'‘estudi’ a casa per poder seguir el curs. Al principi ens ho vam prendre gairebé com un joc, però després vam entendre que les classes on-line havien vingut per quedar-se, com ha acabat sent.
Això sí, la pitjor part se l’ha endut l’Arnau, que just es troba en el primer any del grau en Història. Ell només va anar tres setmanes de forma presencial i van ser a principis d’octubre, de manera que no va ser la millor manera de començar l’etapa universitària. No obstant això, s’ha adaptat “força bé” a les classes telemàtiques. “No és una situació nova per a mi. A finals de 2n de batxillerat ja vam fer les classes per videotrucada”, diu. A més, admet que ha tingut la sort de fer la gran majoria d’exàmens des de casa: “M’ha anat bé tenir els apunts al costat, he de ser sincer”. Això sí, l’Arnau lamenta perdre’s “l’ambient universitari” i el poc contacte amb els amics, amb qui encara no ha pogut establir una relació fluida. Almenys, ara, a partir de finals de febrer, els alumnes de primer a la UAB passaran a fer classes presencials, a diferència dels alumnes de la resta de cursos. “M’agradaria que tots els universitaris fessin classes a l’aula, però entenc que amb la situació d’emergència sanitària actual es doni prioritat als alumnes de primer”, explica.
D’altra banda, la Marta, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE), tampoc porta massa bé això de no fer classes presencials. “Estar tot el dia a casa i no tenir contacte social és difícil. Els professors ens posen molta feina, tot i que encara ens en posaven més a l’inici de la pandèmia”, afirma. Ella considera que s’ha “mal acostumat” a fer les classes telemàtiques i indica que sent “nostàlgia” d’anar a la universitat. “No pots anar a les biblioteques, no pots quedar per fer els treballs en grup i si tens dubtes, no fas preguntes als professors”, exposa.
Així mateix, la Marta opina que ha estat “positiu” compartir espais amb nosaltres, els seus germans. “M’ha anat bé estar en contacte amb tres persones que es troben en la mateixa situació que jo”, diu. De fet, quan explica als seus amics que té tres germans a la universitat, tots ells fan cara de sorpresos. Ella també que creu que malgrat “les tensions inevitables” entre germans, la situació ha fet que hi hagi més “unió familiar”.
Per la seva banda, el Xavi explica que comença a acostumar-se a seguir la universitat des de casa, tot i que el procés “ha estat difícil”. “Trobo a faltar els companys i l’ambient universitari. Però al final t’hi adaptes. No hi ha més remei”, admet. Dit això, el Xavi reitera que necessita estar en un “entorn diferent” del que està sempre, ja que es considera una persona que li agrada “socialitzar i passar temps amb els amics”. Així i tot, pensa que ha tingut sort de “compartir estudi” amb nosaltres, tot i que accepta que els moments de tensió han estat presents.
Pel que fa als pares, la Núria i el Pere, admeten “l’esforç” que ha suposat per ells tenir quatre fills a la universitat. No obstant això, se senten “satisfets d’haver arribat fins aquí”. “Els quatre han escollit les carreres que han volgut, tot i que és veritat que en algun moment hem aconsellat alguna altra sortida”, explica la Núria.
En definitiva, fer classes on-line de forma conjunta ens ha unit més. Fins i tot, quan estem cansats d’estudiar, anem a caminar o juguem a jocs de taula. Dit això, és veritat que ser quatre germans a la universitat és fet inusual, sí, però nosaltres ho hem fet possible.
