Quaranta-cinc anys d’una cercavila polèmica

L’any 1979 es va celebrar la primera Festa Major dins el marc del sistema democràtic. Aquesta Festa Major es va caracteritzar per l’àmplia participació de gran part de les entitats de la vila. La festa volia tenir un caràcter ampli i obert, en què tothom se sentís partícip de la celebració; així, es volia que els veritables protagonistes dels actes fossin els vilatans de Castellar. La Festa Major esdevenia la festa de tots.

Una de les entitats participants, l’Esbart Teatral, presentava els nous gegants de Castellar, el Sol i la Lluna en el marc d’una cercavila satírica, una comparsa-espectacle en què es caricaturitzaven aquells passacarrers que se celebraven en el règim anterior i en què les autoritats anaven sota pal·li. En aquesta cercavila es parodiaven diversos aspectes: el tàlem, les campanetes de combregar, els sacerdots, els escolanets..

.
Pocs dies abans, l’espectacle ja s’havia presentat a la Festa Major de Sant Feliu del Racó i aquí ja es van produir algunes queixes al·legant la grolleria de l’espectacle. Més que qüestionar-se la mateixa cercavila es reprovava el toc matusser de la farsa tot i que tothom entenia que la ironia impregnava l’espectacle i que era un toc d’amonestació d’uns antics costums es poguessin parodiar. L’Esbart Teatral, malgrat que l’Ajuntament presidit per l’alcalde Miquel Pont havia demanat replantejar l’espectacle, va decidir tirar-lo endavant i presentar-lo al programa de la Festa Major de Castellar. Així, el diumenge 9 de setembre de 1979, a les 10 del matí, va començar la cercavila i el bateig dels gegants sense cap mena d’incident.

Una nota del mateix Esbart Teatral anunciava la presentació dels gegants, uns gegants que s’allunyaven de l’estereotip i que representaven els temps actuals. Tanmateix es demanava a la ciutadania que fossin acollits com dos castellarencs més.

En aquesta mateixa nota l’Esbart Teatral escriu: “Per demà diumenge, i pel primer passa carrers dels Gegants, hem muntat una comparsa-espectacle caricaturitzant aquells passacarrers de no fa gaire anys en què tan sols participaven els quatre de sempre que, coneixedors de la seva força, disfressaven de serietat i pompa la manca de respecte al poble i a les seves institucions, de les quals feien ús i abús. Volem fer-vos conèixer que, amb motiu de la passada Festa Major de Sant Feliu, on el muntatge passà la seva primera prova, vàrem rebre crítiques d’una minoria estranya al poble, ressentida i amb el rellotge parat, que motivà una recomanació per part de la Casa Gran per tal de replantejar el passacarrers; però gràcies al recolze dels santfeliuencs i a la bona disposició de tots, la comparsa sortirà tal com va ser muntada, ja que creiem que Castellar és suficientment madur per participar del nostre espectacle. Voldríem que tots fóssim conscients del perquè aquells temps no poden tornar, i per això demanem la vostra presència en aquesta darrera farsa”.

Al cap d’uns dies, una denúncia anònima va comportar la detenció de quatre joves de l’Esbart Teatral. Com a reacció als fets, entitats, partits polítics, autoritats i particulars van mostrar la seva solidaritat amb els joves i es va preparar una concentració demanant la llibertat d’expressió i també dels membres de l’entitat empresonats.

Diferents entitats i partits polítics es van solidaritzar amb l’Esbart Teatral tot reclamant el dret d’expressar, sense limitacions de cap mena, tot mena d’opinió, sigui política, social o religiosa. Així també, les entitats manifesten el seu total desacord amb el fet que una persona o persones anònimes tinguin poder per denunciar i fer empresonar altres persones. Es va saber que els denunciants eren estiuejants de Sant Feliu i veïns de Castellar, però es va creure oportú no donar a conèixer-ne la identitat; els denunciants no admetien que comencessin uns canvis que es preveia que tindrien un ampli abast un cop començat el règim democràtic. Finalment, els arrestats van restar tres dies a la presó i després van quedar en llibertat provisional.

A conseqüència de tots aquests fets el 30 de setembre es va celebrar la Festa de la Llibertat d’Expressió. A les 11 del migdia, des del balcó de l’Ajuntament es va llegir un escrit de l’Esbart en què l’entitat volia agrair les mostres de solidaritat que havia rebut arran de la cercavila. El text acaba amb unes paraules molt gràfiques: “Visca la llibertat d’expressió!. Visca el respecte mutu!”.

^{El 30 de setembre es va celebrar la Festa de la Llibertat d’Expressió després de l’alliberament dels quatre membres de l’Esbart Teatral. || CEDIDA}

Després de la lectura del manifest, la festa va continuar amb una cercavila encapçalada per uns cap-grossos i seguit per la Banda de l’Arnella i, al final, els gegants de Castellar. Entremig, diverses pancartes i cartells feien referència a la llibertat d’expressió i també als quatre nois de Castellar que havien estat arrestats.

La concentració va culminar amb una pintada reivindicativa encapçalada per Xavier Caba i elaborada al mur que separava la plaça Major de les naus.

^{La concentració va culminar amb una pintada reivindicativa encapçalada per Xavier Caba. || CEDIDA}

Durant tres anys els joves encausats es van haver de presentar dos cops al mes al jutjat per a donar fe que no havien fugit. Al cap d’aquests tres anys, els quatre membres de l’Esbart Teatral van tenir un judici en què van ser declarats no culpables dels fets enjudiciats.