Pepa Beotas, medalla de la vila 2026: “No he fet una altr...

“No m’ho esperava. Quan m’ho va comunicar l’alcaldessa Yolanda Rivera li vaig agrair. Sempre s’agraeix que et considerin per una cosa així”. Aquesta és la valoració que la pintora Pepa Beotas va fer poques setmanes després de fer-se públic que rebria la Medalla de la Vila, la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Castellar del Vallès. Com ella mateixa ha reconegut en una entrevista al programa de Ràdio Castellar i L’Actual ‘Km12’, hi ha una certa sensació de rescabalament, de què s’ha fet justícia a una de les artistes històricament més rellevants del municipi. Els pintors locals Raimon Roca, Antoni Tort, Lluís Valls Areny, Antoni Costa i Xavier Caba, aquest últim a títol pòstum, havien rebut la Medalla a principis dels 2000. Va ser llavors quan, Valls Areny, amic de la Pepa, li va confessar que la Medalla havia de ser per ella. “Mira si fa anys. Llavors em va dir que era una injustícia perquè precisament en aquell moment era potser l’artista plàstica més coneguda de Castellar”, recorda Beotas, pintora que ha tingut ressò internacional i ha estat reconeguda pel seu llenguatge artístic propi dedicat al paisatge i per ser un referent femení en el món de l’art.

Amb més de sis dècades dedicades de ple a la pintura, Beotas ha protagonitzat més de 60 exposicions a Catalunya i Espanya. Va participar durant la dècada dels anys 80 en el certàmen més prestigiós de l’Estat com la fira ARCO a Madrid o INTERART a València i ha estat una gran treballadora sempre en permament evolució.

Amb la satisfacció de tenir el reconeixement del poble amb el qual porta vinculada més de 50 anys des que va arribar a Sant Feliu del Racó amb el seu marit Josep Gibert, el conegut paleontòleg descobridor de l’Home d’Orce, Pepa Beotas, però, manté la il·lusió d’aconseguir pintar cada vegada millor. “No he fet res més a la meva vida que no hagi estat pintar. Tot això que fa la gent d’anar de vacances no va amb mi. Jo sempre quan haig de fer alguna cosa o marxar penso i quan pintaré? Tinc aquesta obsessió, pintar tot el dia”, confessa Beotas. La castellarenca recorda que fins i tot, quan acompanyava el seu home a les excavacions d’Orce durant mesos tenia habilitada una cova que li feia servir d’estudi de pintura.

Ella mateixa reconeix que la pintura és com una “addicció” i que cada vegada està més enganxada perquè el seu motor és que va aprenent i treballant amb “l’esperança que cada quadre surti millor”.

Podeu recuperar l'entrevista íntegra al programa Km 12 amb Pepa Beotas com a protagonista:

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

Pepa Beotas, medalla de la vila 2026: “No he fet una altra cosa que pintar”