PXL 20210623 231745466.PORTRAIT (3)_1440x961
Pau Rodríguez, Doctor en enginyeria informàtica i investigador a Element AI. || CEDIDA
09/07/2021 Actualitat
Pau Rodríguez: "Encara han de venir coses molt interessants en matèria d’IA"

Amb 30 anys, ha rebut el premi de Joves Informàtics de la 5a edició dels guardons que concedeix la Societat Científica Informàtica d’Espanya (SCIE) i la Fundació BBVA per la seva trajectòria. Talent no li falta, i no para d’investigar

Jordi Rius

- Vas estudiar a la UAB, vas fer un màster a Bèlgica i ara Mont-real...
Sí, durant el doctorat vaig venir per fer-hi una estada. Em van agradar molt les condicions i l’empresa on vaig anar a parar, Element AI, la va fundar un dels pioners en intel·ligència artificial (IA), Yoshua Bengio, que alhora dirigeix un dels laboratoris més grans en intel·ligència artificial de Mont-real. 

 

- En començar a estudiar informàtica, ja t’agradava la intel·ligència artificial?
Quan vaig començar els estudis  no. Però vaig fer una assignatura d’IA que em va agradar molt.

 

 - El teu projecte d’intel·ligència artificial que detecta el dolor humà ha estat premiat per la Societat Científica Informàtica d’Espanya i la Fundació BBVA...
El premi, més que per aquesta aplicació del dolor, és per la trajectòria de l’investigador menor de 30 anys, sobretot en l’etapa del doctorat. D’aquesta etapa, el que ha destacat més és l’aplicació que vaig fer al principi sobre com detectar el dolor. Vaig fer un mètode nou d’aprenentatge computacional que, amb xarxes neuronals, aprenien a saber quant dolor estava patint una persona a partir de vídeos de la cara.

 

 - Aquesta persona no ha d’estar necessàriament malalta?
No. La base de dades que vam utilitzar era de pacients en rehabilitació en un hospital dels Estats Units. Dins d’aquesta base, hi ha pacients que tenen dolor i altres que no en tenen. Els que tenen dolor,  juntament amb el professional sanitari més el que diu el propi pacient, han anotat de la manera més objectiva possible el nivell de dolor que estava patint el pacient en cada moment dins dels vídeos. El que vam fer al meu grup d’investigació va ser dissenyar un mètode d’aprenentatge computacional que, a partir dels vídeos i del dolor que sabíem que el pacient estava patint, aprengués a associar els micromoviments facials amb el dolor que estava patint. També podíem validar que quan el  pacient no estava patint, encara que fes moviments amb la cara i tanqués els ulls, el sistema no hi veiés dolor.

 

- Aquest algoritme pot preveure si una persona pot patir més dolor si pren algun medicament?
Es podria utilitzar per fer estudis d’aquest tipus. La idea principal, però, d’aquesta base de dades i d’aquest projecte, era poder saber quan un pacient està sol en una unitat de cures intensives, té dolor i no pot prémer un botó per avisar algú que li subministri medicació. Aquest sistema podria avisar automàticament a un professional sanitari que aquest pacient està patint i que vagi a monitorar com està. Això pot reduir la càrrega de treball del personal sanitari perquè no hi ha d’anar contínuament i, d’altra banda, el pacient no ha d’esperar que vingui algú per saber si té dolor o no mentre està patint.

 

- Els pacients estaven informats de l’estudi?
Utilitzàvem una base de dades pública. I els pacients ens van donar permís. El compromís ètic està cada vegada més present en la intel·ligència artificial.

 

- Som molt a les beceroles de tot el que es pot fer amb IA?
És difícil de dir. Crec que som molt al començament i que encara han de venir coses molt interessants. Per exemple, a Catalunya encara no hi ha cotxes que condueixin sols de manera regulada. Queda molt per fer, encara.

 

- El món del cinema ens presenta un futur apocalíptic dominat per les màquines. Com es pot controlar tot això?
Una cosa és automatitzar tasques molt complexes, que és el que estem treballant ara. L’altra cosa és arribar al punt que hi hagi un ésser conscient. A això és molt possible que no arribem durant les nostres vides. Si en alguna generació futura arriba, si aquest ésser intel·ligent aprén més ràpidament que nosaltres, arribarem a ser el que són per a nosaltres actualment els animals. És cert que els humans mengem animals, però la intel·ligència artificial no té raons per atacar la humanitat. Simplement serem allà i no serem prou interessants. La intel·ligència artificial, si és tan intel·ligent, serà capaç d’anar a altres planetes i colonitzar-los. 

 

 

 

 

10 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc una persona curiosa


Un defecte que no pots dominar?
Em costa dir que no


Una persona que admires?
L'Aida, la meva parella, que ha hagut d’obrir-se camí en un continent nou


El teu plat preferit?
La paella que fa la meva mare


Un músic?
El meu germà al piano


Un llibre?
‘El nom del vent’ de Patrick Rothfuss


Un projecte engrescador?
Descobrir un país


Un somni?
Catalunya, referent mundial en indústria i energia


Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu


Un racó de Mont-real?
Mont Royal (el Puig de la Creu d’aquí!)
 

Comparteix
M'agrada
Comentaris