Plànol on es poden veure els diferents elements del llegat Tolrà - Javi Barbosa-Josep Graells
Passejant pel llegat Tolrà
La vila te sis edificis patrimonials sufragats per la família Tolrà, que van ser construïts entre 1884 i 1901 per encàrrec de la vídua Tolrà, Emília Carles
Jordi Rius
El 1846 marca l'inici de la petjada de la família Tolrà a Castellar. Aquell any, Josep Tolrà Avellà es trasllada a Castellar del Vallès per exercir de metge. Amb els anys va ser secretari de l'Ajuntament, jutge de pau, membre de la Junta de l'Obra de la Parròquia i alcalde constitucional entre 1867 i 1871.
La seva dedicació al poble va fer que de seguida destinés diners per construir l'escorxador i el Passeig. Amb els diners que va guanyar com a metge va construir la casa Tolrà, la seva residència d'estiu i que actualment és la seu de l'Ajuntament de Castellar (2). L'edifici es va començar a construir cap al 1852 però no va ser fins el 1890 quan el va finalitzar Emili Sala i Cortés, l'arquitecte de la casa Tolrà. El conjunt arquitectònic està format per tres edificis que formaven part de la residència de la família Tolrà: residència, masoveria i galliners. A més hi ha un jardí, amb una glorieta, un brollador, i algunes jardineres i bancs modernistes, a més d'una pèrgola, usada en diferents actes oficials.
Molt a prop, hi ha el col·legi La Immaculada, del Patronat Tolrà(1). L'obra presenta unes línies força clàssiques i es va inaugurar el 3 d'agost de 1895. L'edifici consta d'un cos amb una façana de 72'30 metres per 10'30 metres. Té dues plantes amb tres portes principals, corresponents a pàrvuls, nens i nenes. Sobre les portes podem veure finestres i petits balcons. Una cornisa separa els dos pisos i en el centre de l'edifici podem veure un tercer pis, decorat amb molta riquesa i en el centre podem apreciar un bust de Josep Tolrà.
LA CATEDRAL DEL VALLÈS|| La següent parada és l'Església Parroquial de Sant Esteve (3), aixecada entre 1884 i 1892 sobre els fonaments de l'església d'estil barroc construïda a finals del segles XVIII. L'import total de les obres va ser aleshores de 779.720 pessetes, 28 vegades el pressupost municipal de l'època. Josep Tolrà havia mort el 1882 deixant vídua la seva neboda Emília Carles amb la qual s'havia casat uns anys abans. Sota les seves regnes, la casa Tolrà es va comprometre a costejar l'obra. La construcció de l'església parroquial es va encarregar a Joan Martorell Montells, un arquitecte que li agradava molt l'estil gòtic, tret que es reflecteix en nombroses de les seves obres. Martorell va comptar amb el suport de l'arquitecte d'Emili Sala en la direcció de les obres. Un cop construïda l'església, aquesta va ser coneguda com la catedral del Vallès, essent un dels exemples més emblemàtics del neogòtic català, amb aires afrancesats.
L'altre edifici civil important sufragat pels Tolrà és l'antic Ajuntament del carrer Major(4). Abans de la restauració a càrrec d'Emília Carles Tolrà, marquesa de Castellar des de 1896, l'edifici era el Cafè del Porvenir i el que havia estat la Sala de Plens era el gran saló de ball. L'ornamentació de l'edifici consisteix en motllures, frisos florals, pilastres, capitells corintis i el frontó amb el rellotge. Al seu interior i sobre l'escala de granit hi trobem una placa commemorativa amb la següent llegenda: "La Excelentísima Marquesa de San Esteban de Castellar, continuando sus generosos actos de desprendimiento en favor de la población, hizo donación de esta finca al Ayuntamiento, haciendo asimismo construir a sus expensas las obras necesarias para convertirla en casa consistorial". Després d'Ajuntament, l'edifici ha estat casal d'entitats i actualment, acull l'Arxiu a la planta baixa i la sala de plens és local d'assaig de les corals.
DE SAFAREJOS A BAR|| La següent parada són els safarejos (5) situats a la Baixada de Cal Verge i construïts per Emília Carles el 1897. El local, que va ser després la seu dels Jutjats de Pau i actualment el bar Cal Calissó encara lluu la inscripció de Lavaderos.
La ruta pel llegat patrimonial de la família Tolrà finalitza a la Capella de Montserrat, al carrer Doctor Pujol (6). Abans de construir-se la capella, hi havia una fundició de ferro. Era la capella-oratori del col·legi convent dels Pares escolapis. L'oratori va haver de fer-se per sota del nivell del carrer perquè hi havia una biga travessera de la foneria que feia impossible aixecar el sostre. La façana està engalanada amb elements decoratius clàssics.