El periodista Toni Arbonès va oferir a L'Aula una panoràmica d'Etiòpia, un viatge acurat per la seva història i la seva orografia, i pels seus mites i llegendes
El tret de sortida del nou trimestre de L’Aula va començar amb un viatge a Etiòpia de bracet amb el comunicador Toni Arbonès, que presenta i dirigeix des de fa 25 anys el programa Els viatgers de la Gran Anaconda a Catalunya Ràdio. Arbonès és un viatger empedreït, redactor d’Internacional de Catalunya Ràdio, ha cobert conflictes bèl·lics, crisis humanitàries i processos electorals arreu del món. A més, ha dirigit diversos documentals com Antics regnes del Tibet, l’enigma de Shang-shung, el 2007, o Mongòlia, el tresor de les estepes, que es va estrenar el 2004. També és autor d’alguns llibres entre els quals destaca Històries d’una guerra invisible, cròniques d’un reporter al Pakistan i l’Afganistan. Però en aquesta ocasió, va visitar Castellar per oferir una fotografia acurada del passat i el present d’Etiòpia, de la seva diversitat religiosa, dels mites i llegendes, i dels paisatges que, com va assegurar el convidat, tot i la visita dels turistes, sembla que hagin estat congelats miraculosament en el temps.
Sota el títol Per les terres del Nil blau. Mites i llegendes de l’antiga Etiòpia, el periodista va dibuixar una Etiòpia diversa i heterogènia. “No es regeix pel calendari gregorià i a hores d’ara estan en el 2016, s’hi parlen prop de 200 dialectes i hi habiten una vuitantena de grups ètnics”, va explicar. “Hi conviuen fonamentalment tres religions, l’islam, l’animisme i el judaisme o religió cristiana”, va afegir.
Entre altres curiositats, Arbonès va parlar de l’origen del rastafarisme després que el monarca Haile Selassie s’autoproclamés descendent de l’emperador Manelic, fill del rei Salomó i la reina de Saba, descrita per la història com una dona enigmàtica i amb grans dots de lideratge. Diu la llegenda que fruït d’una visita de la reina a Jerusalem per conèixer Salomó, va néixer Manelic I, i aquest en una visita al seu pare, va robar-li les Taules de la Llei que explica la Bíblica que Moisès va rebre al mont Sinaí amb els Deu Manaments. Segons la creença popular, estan guardades en una arca de l’aliança en una esglèsia d’Etiòpia, custiodiades per religiosos nit i dia. “Ningú no les ha vist mai. És una qüestió de fe”. També es creu que la tomba d’Adam està al país, a la ciutat de Lalibela que es va construir com una nova ciutat santa i un centre de peregrinatge, i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1978.
Es dona la circumstància que un altre Manelic, en aquest cas, Manelic II va propiciar “la desfeta de l’exèrcit italià, i va evitar la colonització d’Etiòpia, i per això s’ha preservat la seva tradició. És l’estat independent més antic d’Àfrica”. Etiòpia, coneguda en l’antiguitat com a Abissínia, és un país de contrastos. De la nissaga de guerrers de la tribu Afar, però també de molta pagesia. Hi ha boscos i vegetació frondosa, el riu Nil que quan travessa el país rep el nom de Nil Blau, centenars d’esglésies excavades a la roca, però també és terra de terratrèmols i volcans a Danakil, i d’una zona àrida i càlida, “l’infern a la terra, una regió amb una temperatura mitjana de 34,5 graus”. “El volcà Erta Ale està en erupció continuada des de 1967 i té el rècord d’un llac de lava permanent”, va dir.
Finalment, Arbonès va referir-se a la Camelot d’Àfrica, Gondar, farcida de castells al cor de la ciutat. Es calcula que tenia 67.000 habitants el segle XVII. Tolkien es va inspirar en aquesta metròpoli per crear la ciutat de Góndor al llibre el Senyor dels Anells.
