txellfeixas_1440x961
El membre de L'Aula, Magí Cassañas, amb la periodista Txell Feixas, en la conferència de l'Auditori, una de les més multitudinàries d'aquest curs - R.G.
16/05/2023 Actualitat
"A Occident encara tenim una mirada colonial i simplificada sobre com és la dona àrab"

La periodista especialitzada en Orient Mitjà, Txell Feixas, va protagonitzar la conferència 'Les dones valentes i aliades de l'Orient Mitjà' en l'última sessió de L'Aula

Rocío Gómez

L'Aula va convidar en l'última sessió la periodista Txell Feixas, que durant els últims cinc anys ha estat corresponsal a l'Orient Mitjà des de Beirut per a la CCMA. Durant la seva dilatada trajectòria professional de més de dues dècades, ha cobert la guerra de Síria, el conflicte bèl·lic a l'Iraq, la caiguda d'Estat Islàmic, el retorn del règim talibà a l'Afganistan o el terratrèmol de Turquia, entre altres esdeveniments.

Durant la xerrada, que va tenir un format d'entrevista amb la participació del membre de L'Aula, Magí Cassañas que va conduir la conversa, Feixas va parlar de 'Dones Valentes' i 'Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc', dos dels llibres que ha publicat amb l'editorial 'Ara llibres'. Hiexplica les seves vivències a Beirut a través de les històries d'algunes dones que va conèixer al Líban. La periodista ha estat guardonada amb el Premi Comunicació de la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans digitals i el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per un periodisme rigorós i per donar visibilitat a les dones en zones de conflicte.

Per començar, però, la periodista va oferir a L'Aula la seva visió sobre diversos conflictes bèl·lics actuals, com la Guerra d'Ucraïna o els atacs indiscriminats al poble palestí. "Europa ha decidit que Ucraïna té dret a defensar-se, als drets humans, però Palestina no", va dir. La periodista va subratllar que fins i tot es dona suport armamentístic a Ucraïna mentre que no s'aborda la situació de Jordània, Gaza i d'Israel "que té un govern cada vegada més extremista".

Després d'aquest incís, la periodista va reconèixer que tot i fer més de dues dècades que treballa als mitjans, encara s'emociona amb molts dels testimonis que ha copsat. "Quan deixi de de plorar, quan no em remoguin les històries i no m'emocioni, deixaré de fer periodisme". I va afegir la importància d'aportar una perspectiva de 360 graus al periodisme, per donar veu a les dones "que han estat silenciades, posar-les a primera línia". Això és el que ha fet justament amb l'editorial Ara Llibres, amb projectes en què ha intentat trencar els prejudicis i els estereotips al voltant de les dones àrabs. "A Occident encara tenim una mirada colonial i simplificada sobre com és la dona àrab. Els mitjans hem projectat la imatge de dona pobra, vulnerable, sotmesa, amb hijab, musulmana. Hi ha molts perfils de dona i moltes confessions. Hem de sortir d'aquest clixé i no criminalitzar les religions, perquè el masclisme barreja política i religió, i ho retorça", va remarcar. Tot plegat, fins a doblegar les dones que, com un jonc, amb resiliència i valentia, a poc a poc fan passes endavant. "El feminisme comença en la intimitat, però ha de ser una lluita compartida amb els homes. Hi ha més aliats del que sembla", va explicar.

Feixas va situar l'audiència al camp de refugiats de Xatila, un suburbi de Beirut, 1 km2 que "es va dissenyar per acollir 3.000 persones que fugien d'un genocidi, però actualment hi viuen prop de 40.000 persones. És una presó a cel obert. Un lloc humit, focs, on la gent malviu. Tota la dignitat que té la hi posen les persones que hi sobreviuen". Allà va contactar amb l'activista castellarenca, Cèlia Carbonell, amb qui va compartir converses i la va ajudar en algunes peces informatives i en la recerca de testimonis per als seus llibres. Davant l'estupefacció dels presents, Feixas va relatar alguns crims d'honor sense judici als culpables, assassinats de dones pel sol fet de penjar una foto a xarxes socials, criades esclavitzades que ni tan sols tenen un espai on dormir, que descansen al costat de la brossa, violades pels marits de les dones que les han contractat i que s'alimenten de les restes de menjar i beuen l'aigua de fregar.

Afortunadament, en aquesta foscor també hi ha un bri d'esperança, una espurna de llum com el primer equip de bàsquet femení que va néixer a Beirut, a Xatila, gràcies a l'empenta de Majdi Majzoub, un refugiat palestí que va imaginar un futur diferent per a les seves filles i per les noies del camp. Aquesta és precisament la història que relata a 'Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc'. La periodista va concloure que és el moment que el periodisme "torni als orígens i expliqui les petites grans històries".

Comparteix
M'agrada
Comentaris