Els naixements es mantenen a la baixa a Castellar del Vallès

Després d’haver tocat fons l’any de la pandèmia, Castellar ha experimentat un petit repunt en el nombre de naixements. Tot i això, però, les xifres són encara molt lluny de les viscudes ara fa només 10 anys, quan a la vila naixien cada any entre 220 i 250 nadons. Les dades ofertes pel Consell Comarcal extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) mostren que la vila va tenir 154 naixements el 2020 (l’any de la pandèmia) i 164 l’any 2021, 10 nadons més, xifra a tenir en compte perquè és un creixement del 4%. No obstant, les dades del padró d’aquest 2022, tot  i que encara no són oficials, indiquen que hi ha hagut 159 naixements, per sobre de l’any de la pandèmia però també es pot considerar un any fluix similar al 2019 i no consolida el repunt del 2021. La realitat de la vila és que des de l’any 2013 neixen menys de 200 nadons anualment, aspecte que contribueix a l’envelliment de la població perquè afecta la piràmide d’edat tot i que l’augment de la població  de nous habitants (famílies amb infants principalment) compensa, en part, les baixes xifres de natalicis.

En aquests darrers 10 anys la tendència ha estat la caiguda sistemàtica dels naixements: si el 2013 van néixer a la vila 233 nadons, ja el 2014 la xifra retrocedia fins als 170 i tret d’un repunt el 2016 (191 naixements) les xifres han baixat notablement. Fins i tot si retrocedim 20 anys, amb menys població també es donaven més de 230 naixements a l’any.

Dades comarcals
L’any 2021 van néixer a la comarca 7.223 infants, segons les dades definitives de l’Idescat. Aquest valor representa una disminució del 0,4% del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives de naixements del 2020. En considerar el 2019, any previ a la pandèmia, el descens va ser del 6,2%.  La taxa bruta de natalitat de l’any 2021 és de 7,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, similar al 2020 (7,7 per mil), una de les xifres més baixes en la sèrie històrica comarcal. En el cas de Castellar,  estem per sota de la comarca i no s’arriba als 7 nascuts per cada 1.000 habitants.

A escala comarcal, dotze dels vint-i-tres municipis del Vallès Occidental han registrat l’any 2021 un descens del nombre de naixements, mentre que va augmentar a 10 municipis i a Gallifa es manté igual a l’any anterior. 

Les capitals i els tres grans municipis de la comarca, que concentren la major part de la població, presenten una evolució diferent, igual que els municipis de grandària mitjana. D’aquesta manera, a Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda augmenta la xifra de naixements mentre que cau a Terrassa, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Quirze del Vallès.

La caiguda en la xifra de naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la Covid-19, però també s’ha de situar en la tendència de descens de la natalitat de les últimes dècades causat, d’una banda, per la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i, de l’altra, per l’evolució de la fecunditat d’aquesta població. 

Quant al segon factor, cal tenir en compte que Espanya es caracteritza per presentar una fecunditat que se situa entre les més baixes i tardanes dins del context dels països occidentals, per sota de l’anomenat nivell de reemplaçament generacional, establert en 2,1 fills per dona. En el cas del Vallès Occidental, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) és d’1,28 fills per dona l’any 2021, un dels valors més baixos de les dues últimes dècades, mentre que l’edat de les mares en néixer els fills ha seguit endarrerint-se i se situa en 32,7 anys.