Mor la reina d’Anglaterra, Elisabet II, en el seu 70è any de regnat

La reina d’Anglaterra, Elisabet II, va morir ahir a Escòcia, a la residència d’estiu de Balmoral. La monarca, de 96 anys, ha tingut el regnat més llarg en la història del país, i un dels més llargs del món, després d'haver celebrat aquest 2022 el jubileu de platí, és a dir, set dècades com a monarca. La reina va ser coronada el 2 de juny del 1953, quatre mesos després de la mort del seu pare, el rei Jordi VI. Ara, la succeirà el seu fill Carles, que s'ha convertit automàticament en rei, i Camil·la, en reina consort. La història d'Anglaterra ja ha tingut dos reis amb el nom de Carles; per tant, serà conegut amb el nom de Carles III.

Elisabet II ha estat monarca de 15 regnes. A més del Regne Unit, també era reina d'Austràlia, el Canadà, Nova Zelanda, Jamaica, Antigua i Barbuda, les Bahames, Belize, Grenada o Papua Nova Guinea. El fet de viure 96 anys ha permès que la monarca presenciés fites històriques com la fi de la Segona Guerra Mundial, la caiguda del Mur de Berlín o, més recentment, la sortida del seu país de la Unió Europea. Durant el seu regnat, el Regne Unit ha tingut 15 primers ministres, hi ha hagut 14 presidents dels Estats Units i 7 papes.

La premsa britànica la defineix, un dia després de la seva mort, com a impertèrrita, neutral i figura clau del segle XX. El professor d'història del programa de Ràdio Castellar, "A les portes de Troia", Sergio Rodríguez, opina que moltes de les dades que estan donant els mitjans de comunicació avui tenen relació amb la llarga durada del regnat, però que també cal aportar una anàlisi en clau històrica: "Si valorem el regnat des del punt de vista històric, tot i que diuen que per poder analitzar un personatge amb rigor històric calen deixar passar uns 20 anys, podem avançar algunes conclusions. Una de les grans aportacions que ha fet a Gran Bretanya Elisabet II és haver consolidat una estructura com la Commonwealth. Després d'una primera part del s. XX on la Gran Bretanya va veure debilitat el seu paper a la política internacional i va perdre rellevància, la gran tasca de la reina va ser consolidar una altra forma de relacions internacionals, modernitzada i focalitzada en la col·laboració comercial". Segons l'expert, l'esperit britànic estava condicionat per la pèrdua de l'imperi. Ser l'ambaixadora d'aquesta nova estructura anomenada Commonwealth va tornar a dignificar Gran Bretanya.

Per a Mathew Nich, de Cambridge, professor d’Idiomes Castellar, la notícia de la mort de la reina no ha estat un trasbals, de fet, al seu mòbil, ni s’ha comentat la notícia amb els amics o familiars que té allà.  Tot i això, entén que per al seu país ha estat una sotragada. “Jo no soc fan de la monarquia, però entenc perfectament que els meus paisans estiguin commocionats perquè és un personatge molt important que ha regnat durant 70 anys. Molta gent estima la monarquia, però és que fins i tot, els que no són apassionats de la institució, tenen una connexió amb el símbol, amb la imatge de la reina”.

Una de les raons que han donat els experts per explicar el que ha suposat per a la història Elisabet II és l'estabilitat que representava, un far inamovible, en un món i una societat tan canviant. "És una bona observació. Ella, expressament tenia aquest caràcter de no voler canviar, no voler expressar els seus punts de vista polítics, per exemple, sempre ha estat neutral", declara Nich, establert a Catalunya des de 2015.

^{Mathew Nich, professor d'Idiomes Castellar, va néixer a Cambridge i viu aquí des del 2015 / Cedida}

Segons les sensacions del professor d'anglès, el nou rei, Carles III, no gaudeix de la popularitat de la seva mare: "Diguem-ne que no és la persona preferida dins de la família reial. Ell ha expressat uns valors que no quadren 100% amb la neutralitat de la reina i crec que serà difícil per al país acceptar-lo. Segons una enquesta que he vist publicada avui, Carles és el setè en popularitat i estimació entre les persones de la família reial".

Nich afegeix que entre els pros i els contres de mantenir la monarquia en el seu país, la població defensa dos. "En contra, consideren que és una despesa molt gran, però, d'altra banda, creuen que creen valor per a la indústria del turisme", conclou l'anglès arrelat a Catalunya.