Montse Rubiras: "Construir una educació pública de qualitat ha estat el meu leitmotiv"

· El teu interès per les matemàtiques ve de lluny?
Sí. Vaig descobrir les classes de matemàtiques i em van agradar. Més que matemàtiques, vaig estudiar física, però soc mestra, ja que vaig fer el postgrau de didàctica. El que m’entusiasma és el procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

· Al teu bloc de l’institut expliques que qualsevol concepte matemàtic pot ser explicat si trobem l’estratègia didàctica encertada. 
És veritat, però no és senzill. És un llenguatge, cosa que vol dir que has d’anar aprenent, raonant i construint la manera d’arribar a aquella descoberta. És un procés que requereix un acompanyament, concentració, estar-hi i ganes d’arribar-hi. Però el plaer de descobrir és incommensurable.

· Com has incidit en els teus alumnes per fer de les matemàtiques una matèria divertida?
Crec que hi ha d’haver unes sessions manipulatives de material o algun joc o un treball amb el GeoGebra. Hi ha d’haver algú que plantegi un seguit de recursos com gimcanes o proves matemàtiques i faci les bones preguntes. De fet, n’he fet per Castellar o pel mateix institut. El coneixement ve després de la manipulació de trobar un material que t’apropi una dificultat que haurem de resoldre. Per mi, el repte sempre ha estat  presentar problemes propers a l’alumne, manipular material, sessions pràctiques, treball en equip... Les matemàtiques també requereixen una feina personal, no ens enganyarem.

· El 26 d’octubre, el dia que et jubilaves, et van acomiadar celebrant el dia del nombre pi...
El nombre pi se celebra el 14 de març, el 3,14 en anglès. Normalment, jo feia unes galetes amb forma del nombre pi per a tots els meus alumnes. El pi és un nombre vertaderament màgic perquè és irracional, perquè no té un lloc a la recta dels reals i irracional com les meves ganes de treballar. Em podia haver jubilat a 60 anys i m’he jubilat als 65. El nombre pi és emblemàtic perquè, a més de ser irracional, és infinit com l’agraïment que jo sento a tots els nois i noies i companys i companyes perquè soc qui soc per aquests quaranta-tres anys treballant-hi. Hi ha una qualitat del nombre pi que és transcendent, que no es pot construir amb regla i compàs. Així com l’arrel de 2, que és irracional, es pot construir com la diagonal d’un triangle rectangle de 1x1, el nombre pi, no. És transcendent com el gust de poder treballar quaranta-tres anys per poder construir un sistema públic d’ensenyament gratuït i de qualitat que aconsegueix acostar el coneixement científic als nois i noies. Per a mi, això ha estat el leitmotiv.  El sistema públic d’ensenyament possibilita que algú amb pocs recursos pugui arribar a enginyer o allà on es proposi. Això requereix molta complicitat: la del professor però també de les famílies i de l’alumnat. La meva ambició és que tothom tingués la possibilitat de treure el màxim que pogués.

· Al llarg d’aquests anys ha canviat molt l’educació sobretot amb els canvis de lleis continus...
Cada govern ens ha portat una llei nova, però nosaltres hem estat cada dia davant de 30 alumnes i els hem hagut de mirar als ulls. Els ministres ens poden enviar les lleis que calguin, però el joc dins de l’aula el fa el professor.

· Et plantejaves qüestions com què és l’infinit?
Més que l’infinit, què és el buit, què és el zero, què és el no-res. Ja des del descobriment del zero, amb sistemes de numeració diferents al llarg de la història. El descobriment del zero és totalment metafísic. Si tens dues cabres posar el nombre 2 o quatre sacs de blat posar-hi el 4 és tan trivial com posar una pedra per a cadascun. Però trobar una xifra que digui el no-res  em causa molta fascinació.

· Veies que els alumnes et seguien amb aquesta passió per l’infinit?
Si poses emoció en el tema, els nois i noies et segueixen. Es tracta de sembrar, ho deixes anar i allò ja madurarà. Ni tan sols ho veuré jo, serà més endavant.

· A la vida diària, ets molt racional?
Sí. M’agrada organitzar les tasques i potser no tinc temps de tornar a encendre la rentadora perquè tinc el temps ben organitzat. Per a mi ha estat fàcil ser professora perquè lligava molt amb la meva manera de ser. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Treballadora
Un defecte que no pots dominar?
Impulsiva
Una persona que admires?
Nelson Mandela
La teva paraula preferida?
Parlem
El teu nombre preferit?
El 3
Una sèrie
Borgen
Un grup?
The Beatles
Un llibre?
‘Moments estel·lars de la humanitat’
Un desig
Poder viure en pau
Un racó de Sant Llorenç?
La Vall d’Horta
Un indret de Castellar?
Torrent de Colobrers