Montse Alsina Márquez, professora de plantes medicinals_950x634
Montse Alsina Márquez, professora de plantes medicinals
20/12/2019 Actualitat
Montse Alsina Márquez: "Així com t’enamores d’una persona, em vaig enamorar de les plantes"

Les plantes i ensenyar com són i les seves propietats són la seva autèntica vocació. N’ha après moltes coses i sap com cuidar-les. Natural de Barcelona, ha descobert a Castellar tot el medi natural que ens envolta

Jordi Rius

· Quan et vas començar a interessar per les plantes medicinals?
Va ser tot un descobriment. Jo ja era bastant gran. L’any 1979 el meu marit i jo vam obrir una botiga de dietètica. Tots dos veníem de treballar en agències de publicitat.  Veníem productes dietètics i a més veníem plantes. Però em feien molta por i respecte.

 

· Per què?
No ho sé. Tenia por de donar alguna cosa que pogués fer mal. Tenia una àvia remeiera. Però  jo vivia a ciutat i no tenia accés a aquestes plantes.

 

· Quan va canviar la sensació?
Vam ser socis fundadors del Gremi d’Herbolaris i de Dietètica de Catalunya. Llavors es va fer un curs de plantes medicinals per a aquells que teníem botigues. Arran d’aquest curs, vaig començar a descobrir aquest món. I em sorprenia quan la gent que venia a la botiga em deia que havia pres una determinada cosa i li havia anat molt bé. Al veure els resultats, em van agafar ganes. Llavors em vaig enamorar. De la mateixa manera que et pots enamorar d’una persona, em vaig enamorar de les plantes. Nosaltres sortíem molt, fèiem acampada lliure i anàvem molt a la muntanya. Llavors m’emportava llibres i sempre estava investigant i agafant plantes. Només llegia llibres de plantes.

 

· Què et va enamorar de les plantes, les seves propietats curatives o la seva forma?
Una mica tot. Quan feia 4 o 5 anys que tenia la botiga, em van trucar del Gremi perquè una associació de veïns de Vallvidrera que buscaven una senyora, havia de ser una senyora, que donés classes a dones d’allà. Llavors  em van preguntar si em veia capaç de fer classes i vaig dir de provar-ho. Vaig anar-hi i llavors vaig fer el descobriment de la meva vida.

 

· Quin va ser?
Vaig veure que ensenyar era la meva vocació. Estar davant d’una pissarra amb una dotzena de persones, m’agradava tant! Tot el que havia fet fins aleshores no m’havia motivat tant. Vaig veure que era el que volia. I vaig seguir fent classes.

 

· La zona mediterrània és rica en plantes medicinals?
Sí, és molt rica. Molt més que els països nòrdics. El Mediterrani, Austràlia o Califòrnia tenen moltes plantes medicinals. A les plantes aromàtiques com la sajolida, l’espígol, el romaní o la farigola els agrada molt el sol.

 

· Coneixes totes les plantes medicinals del nostre entorn?
No, ni de bon tros. N’hi ha moltes. Una de les coses que fèiem a les classes era anar un dia al camp. Anàvem a Collserola. Per casualitat, vaig descobrir una zona propera al Baixador de Vallvidrera on hi havia moltes plantes. Moltes eren medicinals i d’altres no, però eren interessants de comentar.

 

· Les plantes medicinals creixen en zones agrestes?
Les que es comercialitzen, la majoria són de conreu. I venen de països com Turquia, Romania...

 

· Tenen les mateixes propietats que les que neixen al camp?
Es poden alterar les propietats. Com que es venen molt per fer medicaments, les empreses poden demanar farigola que tingui timol o potser unes altres volen que tingui carvacrol. I això es fa amb els adobs o amb els regs.

 

· Com s’han de collir les plantes?
S’ha de  tallar, mai arrencar-les. A l’ortiga, li demano permís i no em pica.

 

· Les plantes són substitutes de les medecines?
Va haver-hi un moment que només  volia plantes i més plantes fins que vaig tenir una febre reumàtica amb quatre mesos de baixa i vaig estar a punt de tenir lesions al cor. Allò va ser una lliçó. La medicina i la cirurgia han avançat molt i poden ser complementàries amb les teràpies naturals.

 

· Potser les plantes són més aviat per a petites dolències?
Sí, per a petites dolències o lleus o malalties cròniques com hipertensió, bronquitis crònica o moments puntuals per a la indigestió o el reuma.

 

· Una altra afició és la música...
Sí, he cantat en corals i davant de públic. Em va enredar un director de cobla, amb qui vaig fer classes de solfeig, per fer cançó catalana . 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Entusiasta


Un defecte que no pots dominar?
La impaciència


Una persona que admires?
Vicenç Ferrer


Un color?
Blau


Una herba medicinal?
La farigola


Un músic?
Mozart i la seva ‘Flauta màgica’


Planta amb propietats curatives?
L’ortiga


Un plat?
Faves a la catalana


Un lloc que t’agradaria visitar?
Grècia


Un llibre?
‘Solitud’ de Víctor Català (Caterina Albert)


Un comiat?
No el faig servir, però m’agrada ‘a reveure’

Comparteix
M'agrada
Comentaris