Una de les manifestants concentrades a Castellar portant un cartell demanant la llibertat de presos i exiliats. Q. Pascual
Una de les manifestants concentrades a Castellar portant un cartell demanant la llibertat de presos i exiliats. Q. Pascual
14/10/2019 Actualitat
Mobilització popular contra la sentència del Suprem

Mig miler de castellarencs es mobilitzen per la sentència de l'1-O als Jardins del Palau Tolrà. El CDR de Castellar ha anunciat més accions reivindicatives com intentar col·lapsar l'accés a Sabadell amb una marxa lenta dimarts a primera hora del matí. L'equip de govern ha fet públic un comunicat que assenyala que les condemnes dictades pel Suprem no ajuden a resoldre el conflicte

Al punt de les 7 de la tarda i sota una pluja intermitent, mig miler de persones, segons els organitzadors, es van aplegar la tarda de dilluns a la plaça d'El Mirador per mostrar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Suprem amb motiu del judici de l'1-O, i el seu suport tant als polítics condemnats com als exiliats. Tot plegat, en una acció reivindicativa impulsada pel CDR de Castellar.


Ben aviat va començar la desfilada de paraigües, però també de cassoles i xiulets, en una marxa a peu, lenta i enèrgica, dels centenars de manifestants que van sortir en direcció als Jardins del Palau Tolrà. La cercavila reivindicativa va creuar la plaça i el carrer Major, el Passeig, el carrer Sala Boadella i l'avinguda Sant Esteve, per enfilar finalment, l'últim tram fins a arribar a l'Ajuntament de Castellar. Repic de cassoles i xiulets al crit de "llibertat", "1 d'octubre, ni oblit ni perdó" o "independència", desenes d'estelades que voleiaven i es fonien entre pancartes amb fotografies d'alguns dels condemnats en el judici de l'1-O. Així van fer entrada als Jardins del Palau Tolrà el mig miler de ciutadans que es va sumar a la iniciativa del CDR, una mobilització secundada també per les seccions locals d'ANC, Òmnium i la CAL.

 

Els manifestant, durant el recorregut passen per la plaça Major sota la pluja. Q. Pascual

Els manifestant, durant el recorregut passen per la plaça Major sota la pluja. Q. Pascual

Un dels manifestant durant la marxa amb una estelada. Q. Pascual

Un dels manifestant durant la marxa amb una estelada. Q. Pascual

Ja en el nou punt de trobada, però, a les 20 hores, com en molts altres municipis de la comarca, va arrencar la concentració de protesta davant de l'Ajuntament. Amb un auditori emmudit i solemne, i amb la treva necessària que la pluja va atorgar, l'activista i exregidor de Decidim, Ramon Permanyer, va llegir un manifest elaborat conjuntament per Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull. El document encoratja la ciutadania a perseverar amb les mobilitzacions pacífiques per fer sentir la seva veu. "La sentència que ens condemna injustament a 100 anys de presó per defensar pacíficament el dret a l'autodeterminació no és obstacle, ans el contrari, per tornar a expressar el nostre compromís amb el diàleg i renovar novament l'aposta per trobar mitjançant vies democràtiques una solució al conflicte", van remarcar al manifest els presos polítics. "No s'ha fet justícia. La sentència és la trista culminació d'una instrucció que no ha respectat les garanties processals pròpies de l'estat democràtic i de dret. Un procés judicial que no ha buscat justícia. L'Estat ha buscat venjança i càstig", van lamentar els condemnats a la carta oberta a la ciutadania.

 

Entre aplaudiments, al seu torn, el portaveu de la CAL, Jordi Fusté, va llegir diverses piulades dels polítics condemnats però també dels exlíders de les plataformes ANC i Òmnium, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, paraules que els condemnats van fer públiques un cop va transcendir la sentència.

 

Alguns veïns han donat mostres de suport a la manifestació des dels seus domicilis. Q. Pascual

Alguns veïns han donat mostres de suport a la manifestació des dels seus domicilis. Q. Pascual

Nombrosos manifestants marxant cap el Palau Tolrà. Q. Pascual

Nombrosos manifestants marxant cap el Palau Tolrà. Q. Pascual​

 

Finalment, el coordinador de la secció local de l'ANC, Alfred Rius, també es va adreçar als vilatans i va llegir el manifest elaborat per l'Assemblea."Presó per reivindicar el dret a vot, presó per manifestar-se pacíficament, per exercir la llibertat d'expressió", va asseverar Rius. "La sentència és un càstig per a persones innocents", va dir. En referència al referèndum de l'1-O, el coordinador va assegurar que la ciutadania "va sortir al carrer malgrat les amenaces, i l'estat va ensenyar la seva cara més fosca, amb la brutalitat policial com a resposta a l'exercici d'un dret humà". "Han de saber que l'1-O vam ser més de 2 milions de catalans els que vam desobeir col·lectivament per exercir els nostres drets fonamentals", va apuntar Rius. El coordinador va lamentar que s'intenti criminalitzar el moviment independentista "i associar-lo de manera vergonyant al terrorisme" i va titllar la sentència "d'atac sense precedents a la democràcia".

 

MÉS MOBILITZACIONS
Durant la concentració als jardins del Palau Tolrà els organitzadors van anunciar més mobilitzacions amb motiu de la sentència del judici de l'1-O. La més immediata tindrà lloc el matí de dimarts. S'ha fet pública una convocatòria a l'Skate Park de Castellar a les 6 del matí. Serà el punt de trobada d'una marxa lenta que avançarà en direcció a Sabadell per tallar i col·lapsar les vies d'accés a la ciutat veïna. A partir de dimecres, l'ANC i Òmnium Cultural han convocat arreu del territori una iniciativa que porta per nom Marxes per la llibertat, cinc caminades que confluiran a Barcelona i que cobriran 100 quilòmetres repartits en tres etapes.

 

Alfred Rius, coordinador local de l'ANC s'adreça als manifestants. Q. Pascual

Alfred Rius, coordinador local de l'ANC s'adreça als manifestants. Q. Pascual

Manifestants a la concentració final al Palau Tolrà. Q. Pascual

Manifestants a la concentració final al Palau Tolrà. Q. Pascual​

 

COMUNICAT DE L'EQUIP DE GOVERN

D'altra banda, l’equip de govern ha fet públic aquest vespre un comunicat on manifesten el convenciment que “el conflicte entre Catalunya i Espanya és de naturalesa política. Ho ha estat des d’abans de la sentència i ho continua sent a dia d’avui”. “La condemna amb penes de presó per als polítics i líders catalans no afavoreix la resolució del conflicte per la via política, sinó tot el contrari, i posa en evidència la cadena de fracassos de la política catalana i espanyola per resoldre els temes de fons de la realitat plurinacional de l’Estat”, argumenta l’equip de govern. El comunicat lamenta “el patiment que la situació dels polítics catalans pugui generar a persones individuals, les seves famílies o als sentiments col·lectius. També entenem que hi pugui haver rebuig, protestes i mobilitzacions, ja que aquestes són part essencial d’un estat democràtic”.

Per això, i recordant les seves reiterades crides al diàleg durant aquests darrers anys, demanen “encetar un període de reflexió i d’assumpció de responsabilitats polítiques, i retornar al debat polític i de les idees, des de l’honestedat i fugint del tacticisme electoral que ha dominat el panorama durant els darrers temps”.

Comparteix
M'agrada
Comentaris