Míriam Valldeperes: "La millor sentència és una encaixada de mans”

· Vas ser escollida jutgessa de pau el 2006. Com ha estat l’experiència d’aquests anys?
Vint anys es diuen de pressa, però representen tota una vida de servei al municipi. Si miro enrere des d’aquest 2026 diria que l’experiència com a jutgessa de pau ha estat, per sobre de tot, una lliçó magistral d’humanitat i paciència. La figura de la jutgessa de pau és la cara més amable de la llei. En aquests vint anys, la feina ha anat molt més enllà de signar papers al Registre Civil. La feina ha estat escoltar el veïnat. Sovint el conflicte no és la llei, sinó el sentiment. Moltes disputes s’arreglen abans amb una bona conversa que amb una sentència. En aquest sentir, la millor sentència és una encaixada de mans. El cor de la meva feina, però, ha estat la conciliació. Evitar que un conflicte entre veïns acabi als tribunals és molt gratificant. He après que la neutralitat i l’empatia en contraposició a la rigidesa m’ha marcat el camí. En general vivim en una societat en què falta molt diàleg, i de vegades simplement escoltant i dialogant hem pogut aturar conflictes. Ser la persona en qui confia el poble per resoldre els seus problemes quotidians és un honor que encara és vigent.

· Quines funcions té un jutjat de pau?
Quan vaig entrar, jo era l’encarregada del Registre Civil. Portàvem totes les inscripcions que es produeixen en la vida d’una persona, des del seu naixement fins al dia que mor, si ho fa a Castellar. Aquí pot ser un canvi de nom, un intercanvi de cognoms, un canvi de sexe o un divorci. Ara, amb la nova llei , ens han tret les competències de Registre Civil. Això ara ho porta un gestor. Seguim sent oficina de Registre Civil i ara es fa telemàticament. Les inscripcions van directament al registre central de Madrid i jo ja no ho signo. D’aquí que ens hagin tret els casaments, perquè és un tema que entra dins del Registre Civil.

· En retirar-vos les competències de Registre Civil, n’assumiu d’altres? 
Sí, en l’àmbit civil i penal. La nova llei preveu que els antics judicis de faltes que havíem fet aquí ens els tornin a donar. Per tant, tornaríem a fer judicis. La tecnologia s’ha implantat de manera absoluta i, per exemple, fem videoconferències amb altres ciutats perquè les persones no s’hagin de desplaçar. També tenim moltes conciliacions, sobretot per reclamacions de quantitats fins a 10.000 euros. La llei obliga que, abans de posar una demanda, els advocats han d’intentar un MASC [mitjà adequat de solució de controvèrsies] per resoldre conflictes sense necessitat de buscar la solució en un tribunal.

· De fet, el jutjat de pau ha de canviar de nom.
Ara som Oficina de Justícia Municipal. Aquí hi ha funcionaris de carrera que depenen del Ministeri de Justícia, que poden ser interins o fixos. Per cert, aquest gener s’han produït dues baixes per jubilació i ens hem vist en l’obligació de posar un rètol a l’entrada amb un canvi d’horari motivat pel fet que ens hem quedat només amb l’auxili judicial. No podem obviar les citacions, anar a Correus... I tot això ho fa una sola persona. Fins que no ens enviïn dues persones titulars o substitutes estem sota mínims i, per això, hem reduït els horaris.

· Des del gener ets delegada territorial al Vallès de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia (ACPJ). Quines tasques faràs?
Encara no ho sé exactament. El Vallès Occidental és molt gran, m’imagino que faré d’enllaç amb altres jutjats i institucions i les setze oficines de justícia municipal que hi ha al Vallès.