Mireia Llorens arreglada_1440x961
Mireia Llorens, violinista
24/09/2021 Actualitat
Mireia Llorens Galbany: "Dedicar-se a la música és una mica com una marató"

Va començar a estudiar el violí als 7 anys i des d’aleshores aquest instrument de corda s’ha convertit en la seva eina de treball. És des de fa 15 anys segona violinista de l’OBC, una feina que l’apassiona cada dia

· Per obrir-te pas en el món de la música, has hagut de superar moltes adversitats?
És una mica com una marató. No ho aconsegueixes ràpid, tot això. Dedicar-se a la música vol dir moltes hores d’esforç, molts anys, poques vacances i desitjar-ho molt. I també tenir una mica de sort.

 

· Quan et vas posar a estudiar violí?
Als set anys vaig començar a fer solfeig i pocs mesos després violí. Vaig començar al Conservatori de Badalona, on vaig néixer i on vivia amb els meus pares. Vaig fer tots els estudis amb el professor Jordi Cervelló. Quan vaig complir 18 anys, me’n vaig anar a Londres, a estudiar al  Royal College of Music.

 

· Vas estar molt de temps allà?
Vaig estar-hi cinc anys. Al penúltim any, vaig entrar a l’EUYO, la Jove Orquestra de la Unió Europea, i se’m van  obrir més portes. Vaig conèixer molta gent, que llavors et recomanen. Vaig començar a tocar a Espanya fent bolos com a músic convidada amb diferents orquestres.

 

· Llavors vas decidir tornar aquí?
Sí. Tot i que tenia possibilitats de seguir treballant a Londres, no em satisfeia. Vaig decidir tornar. Van començar a venir contractes amb la Simfònica de Galícia, actuacions a Pamplona i Tenerife. Amb un d’aquests contractes, vaig conèixer el meu marit, que és gallec. Després, ell va acabar d’estudiar també, vaig deixar Galícia i tenia ganes de tornar a casa. Ell és clarinetista i va guanyar la plaça de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

 

· Llavors vas venir al Vallès?
Sí, ja vivíem a Sabadell. Teníem ganes d’establir-nos a algun lloc. Vam visitar Castellar, ens va agradar i vam comprar-hi un pis. Jo ananva fent bolos, però vaig guanyar la plaça de l’OBC. D’això ara ja fa 15 anys. 

 

· Pel que expliques, és difícil obrir-se pas en el món de les orquestres?
És molt difícil. I cada vegada més.  El sector de la música és molt precari per viure-hi de freelance i les places fixes entre orquestres van molt buscades. Cada vegada més, després de la pandèmia i de l’aturada que hi va haver. Nosaltres, per sort, a l’OBC no vam parar. No ens podíem tancar a casa, però un cop es va començar a obrir tot, vam començar a fer ‘streaming’ i a quedar presencialment un o dos cops per setmana per fer assajos a l’Auditori, amb separació entre els músics i els artistes. No hem parat de tocar, però la gent que fa de freelance ho ha passat i ho està passant malament.


· Les orquestres fan fitxatges entre elles?
Sí, això passa, sobretot amb places de solista, que tenen més possibilitat de desmostrar el seu art.

 

· A tu et queda el pas a solista?
Sí, el que passa és que estic molt feliç com estic. Faig de tutti, estic molt contenta, m’agrada molt la meva orquestra. Hi ha gent molt maca i, sobretot, estic molt agraïda de tenir una feina fixa i del que m’agrada. Tinc la meva família aquí, la feina a Barcelona i les meves aspiracions són continuar gaudint amb el que faig.

 

· Has de cuidar-te molt físicament per ser violinista?
Físicament t’has de cuidar molt perquè són feines molt estàtiques, a menys que siguis el solista perquè et pots moure. Estàs moltes hores assegut, són posicions que no són gaire ergonòmiques. Són tres concerts a la setmana que poden fer que acabis contracturat i amb lesions.

 

· Divendres passat, l’OBC va fer el concert d’inauguració de temporada. Com va anar?
Es va ampliar l’escenari de l’Auditori, d’on l’OBC és l’orquestra titular. La temporada passada vam haver de tocar peces més petites, però la nostra funció és simfònica. Per tant, l’interessant és fer obres grans i tenir molta gent dalt de l’escenari. Vaig poder tocar amb el violoncel·lista britànic Sheku Kanneh-Mason, una persona fantàstica, un noi amb molt sentiment que va tocar el concert per a violoncel d’Edward Elgar.

 

· Com és el teu dia a dia a l’OBC?
Assagem de dimarts a divendres. Divendres al matí és l’assaig general i a la nit ja hi ha el concert. Normalment, també hi ha concert dissabte a la nit i diumenge al matí.

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora


Un defecte que no pots dominar?
Soc massa perfeccionista 


Quin plat t’agrada més?
Les patates fregides


Un color
Blau


Un llibre?
Qualsevol de Jo Nesbø


Un director d’orquestra?
Bernard Haitink


Un músic?
Frank-Peter Zimmermann


Un instrument?
El violí


Un lloc per descobrir?
Colòmbia


Un lloc de Castellar?
Can Casamada


Un comiat?
Fins després

Comparteix
M'agrada
Comentaris