Amb les seves flors de sucre, botànicament perfectes, ha estat mereixedora de diversos premis internacionals de pastisseria, ha treballat amb els millors ‘cake designers’ i coordina l’acadèmia de la pastisseria Escribà
· Quan vas decidir entrar en el món de la pastisseria?
Al 2010 vaig començar, tot i que sempre m’havia agradat molt fer cosetes, a casa fèiem coques típiques als nens i m’agradava molt implicar-los. Va haver-hi un moment que ells van anar creixent i, com que tenim pastisseries a Castellar de molta qualitat, vaig acabar comprant els pastissos. Fins que el meu fill petit em va dir: mama, ja no fas les coques que feies abans?
· I t’hi vas posar de ple, pel que veig...
Vaig buscar per Internet fer alguna cosa més divertida i diferent. Vaig topar amb unes galetes decorades de sucre i vaig començar a investigar, aleshores no es veien galetes així. Com que les receptes eren molt angleses, massa dolces per al nostre paladar, les vaig adaptar. Vaig seguir amb els cupcakes, després pastissos decorats amb fondant o sense, i després ja em vaig definir amb les flors de sucre i galetes de glaça. Ho feia pels amics, receptes per tastar.
· I on et vas formar?
Aquí no hi havia res per fer cursos. A Madrid vaig anar a una fira que es deia Sugar 09, i allà vaig trobar el meu món, talladors diferents, gent aficionada com jo, i vam fer un grup de noies de diversos llocs. En això no hi ha edat, l’afició és la mateixa. Em vaig posar reptes. Un d’ells, el Cake Internacional de Birmingham. L’any 2013 hi vaig anar amb un grup d’amigues, i volíem tornar-hi l’any següent fent expedició per comprar coses que ens facilitessin la feina. El meu home em va animar a presentar-me al concurs. I em van donar premi, medalla d’or en la categoria d’arranjament floral. He estat la primera espanyola a guanyar aquest premi. A més, el certamen és útil perquè et diuen com pots prosperar, quins defectes tens... El nivell d’exigència és molt alt. No em van donar el guardó de Gallo perquè van dir que les fulles de sota eren de tardor i, en canvi, el ram era de primavera. També he guanyat premis a Londres, i a Marsella, un bronze. També he guanyat certificats al mèrit de diverses fires, sempre presentant flors.
· I com es fan, aquestes flors?
Crear flors de sucre és tot un altre món de la pastisseria. Estan fetes amb una pasta especial de sucre. Porta sucre glacé i glucosa i és com una plastilina. El fondant porta sucre i glicerina. La pasta que faig servir es pot fer molt prima i té un temps de treball més curt que el fondant. Jo no la faig, la compro feta. Compro la flor de veritat i la sacrifico. Faig la plantilla en forma de flor o motlles. Tinc una neboda que és dentista i, amb les pastes de silicona que puc fer amb el seu material, marco els nervis de la flor, que tinguin els mateixos que la real. Són flors de floristeria. Encara que siguin de sucre han de ser botànicament perfectes, sinó, no poden participar en els concursos. El color el faig amb colorants alimentaris en pols, quan la flor ja està seca. La flor està filferrada, amb una cinta de floristeria que compro.
· I es conserven bé?
Sí, es conserven bé i molt de temps. Cal tenir cura de no deixar-les en un lloc amb humitat ni que els toqui el sol directament. Però no cal tapar-les amb vitrina. Es poden conservar tot tipus de flors de sucre. Són delicades, això sí, com si fossin de porcellana. Però ara per Nadal jo he tingut una ponsètia com a centre de taula i ha aguantat perfecta.
· Professionalment on treballes?
Soc la directora de l’acadèmia de la pastisseria Escribà de Barcelona. Allà coordino els cursos i també hi faig de professora de cursos de flors i galetes decorades amb glaça. Ja fa un any que hi soc. De fet, quan vaig guanyar l’or ja vaig estar impartint cursos a pastisseries creatives de tot Espanya, els caps de setmana. També col·laboro a l’Obrador d’en Gregori, a Castellar, on faig les galetes decorades i pastissos d’encàrrec. També faig pastissos infantils.
· Creus que s’ha de tenir alguna habilitat especial, per fer això?
Només requereix que t’agradi i tenir temps. Amb la glaça cal tenir presents les consistències, i anar afegint més o menys aigua, segons faci falta. A la cuina no m’hi dedico, ho deixo al meu home, perquè no tinc tant temps. O faig flors o cuino [riu].
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Empàtica
Un defecte que no pots dominar?
Soc una desordenada a qui agrada l’ordre
Una persona que admires?
La meva mare
Un pastisser?
Alan Dunn
Quin plat t’agrada més?
La paella, tenim un grup de paelleros
Un color
El blau
El pastís que més t’ha agradat fer?
El del meu home, pels seus 60 anys
Un músic?
Andrea Bocelli
Un viatge?
Roma
Un llibre?
‘Los pilares de la Tierra’
Un racó de Castellar?
El carrer de l’Església
