“Les famílies també ens hem d’esforçar”

El Pol de 10 anys, la Berta de 8 i la Ivet de 5, són germans i estan preparats per tornar a l’escola. Estan il·lusionats i tenen molt ben apreses les mesures que han de seguir. Sortiran de casa amb la mascareta, cadascú accedirà a l’escola per un punt diferent i a classe i al pati només podran tenir relació amb els companys del seu grup. “La tornada a l’escola l’encarem com cada any, amb il·lusió. Sí que és veritat que prenem mesures. Ells són conscients del que hi ha i del que passa. Saben que és una malaltia greu i que hi ha molts morts, però també saben que mantenir la distància i seguint unes mesures poden fer, entre cometes, vida normal”, explica la seva mare, Cristina Cruz.

Aquesta família de cinc membres transmet serenor respecte la tornada a l’escola. El pare, Alberto Perea, assegura que la clau és mentalitzar-se. “Volem que tornin a l’escola, creiem que és positiu i si els que entenen diuen que sí, nosaltres hi confiem. Que deixen de fer coses? Sí. Que deixen de relacionar-se amb gent? Sí... però que han d’entrar a l’escola i tornar amb els amics i la rutina, dins de les mesures, també”. 

La Cristina i l’Alberto consideren que totes les parts implicades en l’educació han de fer tots els possibles: el Departament, les escoles, els alumnes i les famílies. “L’escola està fent tots els possibles, l’equip directiu ha fet un esforç molt gran, crec que les famílies també ens hem d’esforçar, i els nens. Tampoc cal magnificar les coses”, opina la mare.  

Els tres germans no mostren neguit per tornar a la rutina. Amb la intenció de normalitzar la situació, al juliol ja van anar a casals d’estiu. Ara, a l’escola, per reduir la ràtio, separen grups, però saben que és una situació excepcional. “Si no poden anar amb els seus millors amics a classe, ja es veuran quan es pugui”, diu la Cristina. L’Alberto afegeix: “El Pol l’any passat va canviar de grup i es va adaptar, fa tres anys van venir aquí a Castellar i també es van adaptar. Conèixer altres companys és bo i que es relacionin amb altres grups”.

Si es donés el cas que un dels fills s’ha de quedar a casa malalt o fent quarantena, la família ha previst diferents solucions, com fer la meitat de la jornada teletreballant o adaptant l’horari de feina presencial. “Tenim previstes alternatives, però si passa, ja decidirem. Anem fent el dia a dia”.

Respecte si consideren que aquests mesos de confinament han condicionat l’aprenentatge del Pol, la Berta i la Ivet, els pares ho tenen clar: “A casa han continuat fent projectes. Potser no han acabat el currículum  que s’havia pensat, però ja l’acabaran aquest any. El que més han perdut han estat referents. Només ens han tingut a nosaltres dos de referents i crec que és important que tinguin els seus professors, els seus monitors d’hoquei, de dansa... perquè això els dona una visió més àmplia del món”.