Mireia Vidal va fer un repàs a les artistes d’arreu, normalment invisibilitzades
Sota el títol Les dones artistes silenciades, la ponent Mireia Vidal va desgranar una llarga quantitat de noms de dones que es van dedicar, i es dediquen, a l’art i, sobretot a la pintura. La conferència va tenir lloc a l’Auditori Miguel Pont i hi van poder assistir els membres de L’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran.
Vidal es va llicenciar en història de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona, “tinc molt bon record de la carrera i la tornaria a fer, però és com si m’hagués tret mig títol, perquè no em van explicar mai cap dona artista” i va afegir que, “d’allò que no es parla ens pensem que no existeix”. Per sort comença a veure un canvi, “ara a tot arreu hi ha exposicions de dones, com si haguessin descobert la sopa d’all [...] el món s’està obrint”, va dir.
En el cos de la xerrada va anar introduint cada una de les 19 artistes en el seu context. Va començar per l’època antiga de la qual no es té cap constància, ja que no se solien firmar les obres. Algunes escultures sí que es firmaven, però era un art al qual les dones no podien accedir per considerar que “la força [que calia per a fer-les] era una qualitat masculina” va dir la ponent.
Ja a l’època mitjana, Mireia Vidal recalca que les artistes es trobaven als convents: “És una mica exagerat, però la reclusió és l’alliberament com a dones perquè allà podien ser artistes” i posava d’exemples diverses monges com Ende del segle X, Elisava del XII o Clarícia de Baviera del segle XIII de la qual en va destacar l’atreviment perquè es dibuixa a ella mateixa i signa una de les seves obres.
A l’època moderna les que no es dediquen a la religió ja poden començar a formar-se, però “a les acadèmies de pintura oficials no les deixaven entrar, llavors diversos artistes van veure un negoci i feien les seves acadèmies particulars on deixen entrar dones [...] i també aprenien als museus”, va assegurar Vidal. D’aquesta època en va destacar Plautilla Bricci (1616-1690) que és la primera arquitecta dona de qui es té constància i que, en aquest cas, “va aprendre a través de llibres i manuals i de visitar edificis en construcció”.
Per tancar la conferència, i després de repassar totes les etapes pictòriques, Vidal va tenir un moment per a dedicar-lo a la pintora castellarenca Marta Llobet Pifarrer i va concloure amb un homenatge a totes les dones artistes a través d’un vídeo que recollia diverses obres d’artistes dones amb música d’Ennio Morricone per a la pel·lícula Cinema Paradiso.
