De més jove, la seva capacitat per organitzar festes i esdeveniments va quedar demostrada. Amb el temps, ha esdevingut relacions públiques i, el més important, s’ha convertit en professora per compartir els seus coneixements
· Sempre has tingut clar que et volies dedicar a les relacions públiques i a l’organització d’esdeveniments?
Tenia clar que em volia dedicar al sector de la comunicació, però no tenia clar si seria en l’àmbit de la publicitat, el periodisme o les relacions públiques. Després d’acabar periodisme, vaig fer dos màsters: un de publicitat, relacions públiques i esdeveniments a la Pompeu Fabra, on soc docent, i un altre de comunicació corporativa i esdeveniments que he fet amb la UOC. La meva intenció és iniciar el doctorat l’any que ve.
· També has exercit de periodista i vas passar per TVE. Quins records tens d’aquella època?
Els millors amics que pugui demanar els vaig fer allà. Guardo molts bons records d’aquell moment, m’agradava la tele però allà ja vaig veure que em volia dedicar als esdeveniments. Per què? No t’ho sabria dir, però allà ja vaig veure que el meu camí no era el del periodisme. Amb el meu perfil de relacions públiques, vaig decidir anar cap al sector corporatiu.
· El fet de tenir doble nacionalitat, la suïssa i l’espanyola, t’ha permès desenvolupar-te millor en la teva activitat?
Els idiomes han ajudat moltíssim, el francès és idioma nadiu. A més, tenir tota la família per part de mare que parli francès ajuda molt. A casa de la meva àvia només parlava francès. El meu germà Àlex i jo vam aprendre el català, els castellà i el francès alhora.
· Hi ha moltes formes de protocol?
Sí, n’hi ha de molts tipus.Hi ha protocol d’empresa, oficial, eclesiàstic...
· Tu et dediques a la direcció executiva d’esdeveniments...
Sí, exacte, i també a les normes d’ús i protocol, el savoir faire que dic jo, a saber comportar-se.
· Quina feina concreta fas al grup de restauració?
Lidero el departament d’esdeveniments. En aquest departament portem els esdeveniments corporatius en els quals m’he especialitzat. No porto ni casaments ni esdeveniments particulars. Es tracta d’organitzar sopars d’empresa, reunions en els 28 restaurants i tres hotels del grup.
· No crema, una feina d’aquestes característiques?
No, sempre dic que soc una apassionada de la meva feina. Suposo que per això també m’he decantat per la docència. M’agrada molt traslladar els coneixements que adquireixo fent batalla, muntar i desmuntar i ser-hi el dia de l’esdeveniment. Ara estic en una altra posició en el sentit que no faig tant peu de carrer. Però és un sector cansat i sacrificat. Es treballa durant els caps de setmana, hi ha muntatges i desmuntatges, s’ha de tenir tot coordinat si et falla un proveïdor o arriba tard un client, si falten uns convidats perquè no han pogut viatjar per la Covid...
· Com ha afectat el coronavirus la teva feina?
Justament avui [dijous de la setmana passada per als nostres lectors] és el dia de l’alerta vermella. Ha estat el dia triat pel sector dels esdeveniments per manifestar-se. És un sector que no existeix o no se li dona la importància que hauria de tenir, i la Covid ens ha afectat moltíssim. Hi ha relacions de tu a tu que ara passen a ser en línia. Fins i tot ara comencem a organitzar esdeveniments totalment digitals. No parlo del grup de restauració, sinó en l’àmbit acadèmic, que comencem a veure aquesta tendència.
· Hi ha molta competència dins del sector?
Sí, n’hi ha molta. Un dels punts forts de la meva feina és el know how, el que portes fet i la relació de confiança que estableixes amb els clients.
· El mòbil ha estat un element pertorbador en les reunions socials. Prediques amb l’exemple i no l’utilitzes en aquests àmbits?
No. Vaig sempre amb el mòbil de l’empresa i el meu personal a sobre. Intento sobretot en la meva vida privada no agafar el mòbil durant un dinar o un sopar. En la meva vida laboral ja és més complicat.
11 respostes
Un defecte que no pots dominar?
Soc impacient
Una persona que admires?
La meva iaia Arlette
Un plat preferit?
Les gambes de Palamós
Un color
El lila
Un animal?
La tortuga. En tinc tres
Un llibre?
‘No me vas a encontrar en nadie’
Una pel·lícula?
‘Relatos salvajes’
Un cantant?
Ben Harper
Un record de Suïssa?
Els seus paisatges
Un racó de Castellar?
La glorieta dels Jardins del Palau Tolrà
Un somni?
Tenir la meva pròpia empresa
