La vital fullaraca

Passat l'hivern i entrades ja les primeres setmanes de la primavera, el bosc ens convida a passejar-lo, recomano a les persones que el travessin que recullin un grapat de fulles humides del sòl i les examinin amb una lupa de butxaca, es sorprendran la gran quantitat d'animalons que allà hi viuen, i no és casualitat perquè es aquí on comença un dels cicles biològics més importants per la continuïtat i proliferació del nostre entorn natural.
Efectivament, fa molt de temps quan les criatures animades encara no poblaven el planeta els vegetals ja eren presents a l'aigua i començaven a arrelar-se a la terra ferma, aquesta rica en minerals no conté per si mateixa el suficients nutrients per el desenvolupament d'espècies vives complexes, es necessita doncs d'una cadena biològica basada en la pròpia descomposició dels mateixos éssers vius per nodrir les següents generacions. Aquesta realitat la podem comprovar avui dia estudiant el sòl dels nostres boscos, quan arriba la tardor i l'hivern les plantes entren en un període, diguem de letargia perdent part de la seva massa corporal, fulles, fruits i llavors cauen al terra, que amb l'aigua wvde la pluja comencen a podrir-se i és aquí on tenen un paper vital els insectes fitòfags que es nodreixen de la matèria vegetal en descomposició, transformant-la en el seu procés digestiu en nutrients com nitrogen, fòsfor, potassi, calci i magnesi necessaris aquests elements per la continuïtat de flors, arbustos i arbres. I on hi ha vegetarians hi ha carnívors, aquests que diferenciarem per regla general per els seus ràpids moviments s'alimenten dels no predadors contribuint de la mateixa manera que els seus homòlegs abans esmentats.
La millor manera d'estudiar aquestes fantàstiques criatures és portar amb nosaltres una gran bossa de plàstic i omplir-la de fullaraca, em de procurar recollir les fulles més profundes perquè les superficials donen cau a molt pocs animals. Quan arribem a casa prepararem una taula amb superfície blanca i col·locarem el material recollit en un garbell sacsejant-lo vigorosament, veurem a les hores caurà els animalons que intentaran buscar refugi ràpidament, aquests els podrem recollir fàcilment amb un pinzell humit, resulta impossible mantenir vives en captiveri, aquestes criatures doncs necessiten de unes condicions de temperatura i humitat que sols es poden donar a la natura, però si és possible fer una col·lecció de les espècies més comunes sense risc de perjudicar al medi i la millor manera de fer-ho es conservar cada una en alcohol diluït al 70%, l'observació d'aquestes criatures sota una bona lent ens descobrirà formes, textures i condicions fisiològiques suficientment sorprenents com parar-nos a pensar si tots els éssers que habitem aquest planeta no provenim de a mateixa cèl·lula, la vegetal i comprendre que la temuda mort és necessària també perquè flueixi la vida.