Anna Maynou, castellarenca a París_617x412
Anna Maynou, castellarenca a París - Cedida
04/12/2015 Actualitat
"La Sala Bataclan per a mi és com la Razz o l'Apolo"
Viu al costat de la Torre Eiffel i treballa a la vora de Notre-Dame. Malgrat que ha viscut els atemptats de prop, assegura que no modificarà res del seu dia a dia. "Sóc una persona molt zen, quan m'hagi de tocar, em tocarà"
Cristina Domene
· Quan vas marxar a París?
Sóc una persona que viatja molt, per la meva feina -vaig estudiar Turisme- i per desenvolupar-me com a persona, perquè m'agrada. Fa molts anys que vaig marxar de Castellar. Vaig fer un any sabàtic, vaig estar vivint a Singapur, vaig tornar a Sabadell i vaig treballar a la fundació Vicent Ferrer. Llavors ja va començar la crisi i vaig decidir agafar els trastos i marxar. Després d'estar una temporada a Austràlia, el 30 de desembre de 2012 vaig aterrar a París.

· I què fas allà?
Treballo com a responsable de recepció d'un hotel de 3 estrelles, al centre de París, al costat de Notre Dame.

· On et trobaves divendres 13, quan van tenir lloc els atemptats?
Estava a Berlín de viatge. I ens en vam assabentar perquè la meva parella i jo estàvem mirant el futbol i vam veure la primera explosió i a partir d'aquí, vam estar enganxats als informatius.

· Vau patir pels amics o familiars de París?
En aquell moment tothom va intentar localitzar-nos. I va ser una bogeria, 100 missatges a WhatsApp, Facebook... Jo sóc una persona molt zen, per tant, no vaig voler preguntar. Vaig pensar, si m'haig d'assabentar de la mort d'algú, ja m'arribarà. Vaig deixar passar 24 hores per començar a contactar amb la gent de qui no sabia res. Per sort, tots estan bé.

· Quan vau tornar de Berlín?
El 14 tornàvem a París, amb cotxe, fent ruta. Sobre les dues de la matinada havíem de passar la frontera, de Bèlgica a França i la meva sorpresa va ser que només ens vam trobar un petit control com els d'alcoholèmia, i ningú ens va parar, ni ens va controlar.

· Com vas trobar la ciutat?
Vam tenir tres dies de dol. París va estar en silenci, tots els que vivim aquí hem estat en xoc, perquè els llocs on han atemptat són llocs molt habituals per a nosaltres. La Sala Bataclan, per a mi, és com la sala Apolo o la Razzmatazz, és la nostra sala de concerts; el Cambodja és el restaurant on anem quan volem menjar asiàtic, potser hi anem una vegada al mes... Són llocs molt familiars.

· Quina és l'actitud ara?
Els francesos s'ho han pres com 'Hem de mostrar que no tenim por i que la vida segueix'. Hi ha països que pateixen cada dia, ara ens ha tocat a nosaltres, doncs a tirar endavant. Això és la vida i estem exposats a això. El nostre país esta bombardejant Síria per ajudar els americans a treure aquesta persona del poder i que no hi hagi un Estat Islàmic, doncs és normal, estem en guerra.

· I com està la ciutat?
Ara la gent ja parla de les pèrdues. De les víctimes i del turisme. Jo que sóc d'aquest sector, ho estic vivint. París viu del turisme, ara veus els bars a Montmartre buits, el meu hotel normalment té un 100% d'ocupació i ara ha baixat radicalment. També ha estat un xoc econòmic.

· Tu tens por?
No. Tinc por per la gent que m'estima, perquè es preocupa i pateix. I sí que és veritat que ens mirem molt. Ens analitzem, a veure si aquesta persona porta un paquet, una metralleta... Els joves que han fet això, són joves molt normals. Són nois macos, els veus somriure... però els seus ideals són radicalment diferents dels nostres.

· Has copsat un augment del racisme?
No. El meu anàlisi és que a la societat francesa hi ha un percentatge de ciutadans que són molt racistes, és la part conservadora. I ara el que fan és expressar-se perquè tenen justificacions. Per a mi, però, no és un motiu, perquè no es pot relacionar un atemptat fet per ideals amb una religió, que parla de coses precioses. El problema és la manera d'interpretar de cadascú.

· Què en pensen els ciutadans d'intensificar els bombardejos a Síria?
La majoria hi estan d'acord perquè aquest atac ha estat una ganivetada al cor. Ha anat a la gent jove i això fa molt de mal perquè toca moltes famílies. Donen suport al que està fent el govern i esperen que el govern actuï.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Riallera

Un defecte que no pots dominar?
Tossuda

Una persona que admires?
La meva mare

La teva paraula preferida?
Amor

Quin plat t'agrada més?
Les gambes

Un color
El blau

Un animal?
El gos

Un cantant?
Lluis Llach

Una pel·lícula?
'Lugares comunes', de A. Aristarain

Un autor?
Khalil Gibran

Un viatge pendent?
No viatjar. Trobar el niu.

Comparteix
M'agrada
Comentaris