“La ruta al Cap Nord és el viatge de la nostra vida”

Els amants del motor Santi Pobla i Ramon Foradada, de Castellar, i Jesús Lliró, de Sentmenat, porten ja una desena de dies viatjant i els esperen uns vint dies més de ruta en moto. Els tres amics fa anys que comparteixen afició: “Anem a Pingüinos cada any a l’hivern, és una concentració de motoristes, es fa al costat de Valladolid, l’any passat érem 39.000 o 40.000, ja fa almenys 21 o 22 anys que hi anem i jo ja hi arrossego als meus dos fills”, relata Santi Pobla.

El sistema de ruta sol ser el mateix cada dia, segons explica Pobla: “Des de les 8 del matí a les 15 h, una cosa així, estem fent la ruta, llavors parem i anem a un càmping. Allà ja descansem fins al dia següent: dinem, anem a visitar, sopem i fem la nostra”. Van sortir el dia 1 de juny i a les 6 h del matí els dos castellarencs ja passaven amb les motos per Sentmenat a buscar el tercer, Lliró. 

Els primers dies van fer tirades més llargues per travessar França, 950 km els dos primers dies i el següent 700 km, “aquests dies van ser més pesats però fa molts anys que anem en moto, ja sabem com ens hem de posar sobre la moto”, diu Pobla. 

La resta de jornades es completaran amb una mitja de 500 km per dia. “Però aquest tros que estem fent ara no hi ha autopistes, són comarcals estretes i ni podem ni volem córrer perquè la millor fotografia que t’emportaràs és la vista”, aclareix Pobla, del tram que els toca ara. Estan fent nit a Sekkemo a 500 km al sud el Cap Nord i continuaran baixant per Noruega. 

“Hi ha un dia que hem de fer la carretera dels trols que és molt enrevessada, són 700 km i potser ens hem de quedar a dormir penjats a mig camí. Portem dues tendes de campanya pel que pugui passar”, diu Pobla il·lusionat.

“Aquesta ruta la volia fer el Ramon des de fa molts anys, s’ha de fer amb amics de  debò perquè són 30 dies i el que no pot ser és que al cap de dos dies ens fotem els plats pel cap”, diu el castellarenc, i no ha sigut el cas. Els tres viatgers porten preparant-se des de fa temps: “Durant un any hem fet una bossa, cada setmana i anàvem posant diners i cada setmana quedaven un parell de cops i anàvem fent els fulls de ruta. Els fulls de ruta que hem anat fent cada dia, fins al dia 11, són perfectes, ho estem complint tot sense esgotar-nos”. 

“El que m’emporto és la companyonia que hi ha”, assegura Pobla. I, de moment, en fa una valoració fantàstica: “Tothom, quan diem que som de Catalunya, ens tracta molt bé i el que t’emportes amb la vista està sent molt maco, cada dos revolts hauries de parar per fer una foto”. Ell ho té clar: “La ruta al Cap Nord és el viatge de la nostra vida”.