L’OSB, una entitat social emblemàtica

A principis del S.XX, Castellar tenia una població de prop de 3.600 habitants. El 1922 es va creure necessari dotar la població amb algun servei d’assistència domiciliaria per als malalts. Amb aquesta finalitat, l’ajuntament proporciona una casa (situada al carrer Nou, 16) a les religioses que feien aquest servei: la Comunitat de Germanes de Sant Josep de Girona Vetlladores de Malalts.

El maig de 1928 es constitueix formalment l’Obra Social Benèfica, una institució parroquial que, segons les escriptures, té com a objectiu principal “acollir algun malalt o avi, o algun nen petit mentre els seus pares fossin a la feina”. Aquest va ser l’inici d’una història d’una entitat que ha anat íntimament vinculada al poble i de la qual enguany es compleixen 90 anys. Per això, la Fundació Obra Social Benèfica ha decidit celebrar-ho amb una exposició que es podrà veure a partir del 15  d’octubre al Mercat Municipal que s’ha fet en col·laboració amb el Centre d’Estudis i Arxiu d’Història i l’Ajuntament.

Al llarg d’aquests 90 anys, la institució ha passat per moltes vicissituds.  L’Obra Social Benèfica ha requerit en molts moments de subscripcions de socis -hi ha hagut dues subscripcions populars a l’any 1928 i als anys 50-, donacions tant a nivell empresarial com particular i convenis i subvencions amb l’Ajuntament i la Generalitat. “Últimament veníem d’una època molt turbulenta, amb molts problemes de personal i econòmics. Tot i que a l’Obra Social els problemes econòmics són crònics, el meu predecessor va posar ordre i jo vaig intentar invertir i fer que la casa lluís més”, explica Maria José Casas, que va ser directora de l’OSB des de 2014 fins fa pocs dies.  Casas qualifica la seva etapa com de “transició” .  Actualment el 84% del pressupost de l’OSB és gràcies als recursos propis, el 9% de subvencions municipals i el 7% de donacions.

Casas creu que l’Obra Social Benèfica “enganxa” i no sap precisar “si és pel caliu intern,  ja que els treballadors fan un caliu especial i els residents són molt entranyables”.  Aquesta sensació s’engrandeix en el moment que es comença a aprofundir en la història de la institució i es consulta el llibre sobre els 75 anys de l’entitat que va escriure Josep Arderius,  i “te n’adones que l’entitat és com l’equivalent de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona i, per això, seria bastant dur per a una ciutat que l’Obra Social se n’anés en orris i hem de fer el possible perquè  sempre continuï”. 

A través de  les subscripcions i donacions,  un es pot fer a la idea que “la gent s’hi ha bolcat, ha donat molts diners i volia fer un hospital de referència a Castellar similar als hospitals públics dels anys 60”.

De fet, el maig de 1958 es col·loca la primera pedra per a l’ampliació del que serà el Nou Hospital, edifici que s’inaugura l’any 1961. L’atenció a parteres, l’acolliment de malats i  algunes petites intervencions són, bàsicament,  els serveis que ofereix el nou centre. L’hospital també acull persones grans sense recursos, com a residents.  El 1970,  la proximitat de l’antic hospital de la Santa Fe de Sabadell i l’expansió de la Seguretat Social va fer que l’activitat com a hospital minvés. El 1985 marxen les Germanes Vetlladores i l’OSB comença una nova etapa amb personal sanitari.

^{A l'esquerra, Eulàlia Vilarasau, nova directora de l'OSB, al costat de la directora sortint, Maria José Casas. || Q. P.}
 

EL FUTUR DE L'OSB
Eulàlia Vilarasau és des de dilluns passat la nova directora de l’OSB. De fet, va ser una de les quatre auxiliars que va ser seleccionada quan van marxar les monges encara que després va desvincular-se’n per tornar després al cap dels anys convertida en psicòloga. 

“Estem en un sector en constant transformació. Si abans una residència era un lloc on les persones anaven a passar els darrers anys de la seva vida i la mentalitat era assistencial ara hem d’anar cap a un altre paradigma, més centrat en la persona”, constata Vilarasau, “focalitzant que cada persona tingui una atenció específica”. A més, “la família i la persona tenen el dret a dir la seva, a més dels professionals”.  Cap al 2028, la Fundació vol ser un referent en l’atenció de les persones amb demència i amb malalties neurodegeneratives.

UNA HISTÒRIA QUE HA DEIXAT MOLTA PETJADA

Al llarg d’aquests 90 anys, l’Obra Social Benèfica ha estat l’escenari de moltes històries de persones que hi han treballat o hi han estat ateses. L’ACTUAL n’ha parlat amb algunes.

^{Lola Barragán i M. Dolors Cos han tingut fills a l'Obra Social Benèfica. || J. R.}

LOLA BARRAGÁN 
Vaig tenir aquí el meu fill el 1964. Llavors l’OSB era un hospital i era molt petit. Hi havia tres metges. Veig que això ara és molt gran. Em va assistir la Maria Escalfet - entre 1934 i 1980 hi va haver més de 1.000 naixements atesos per la pròpia Escalfet i Angelina Carreras- . El meu fill em va pesar cinc quilos al néixer. Aleshores, no hi havia els avenços que hi ha avui en dia i la Maria Escalfet em va haver de fer un tall. Al cap de tres o quatre hores, em van posar punts. Anava a la consulta que tenia el Dr. Casas, però a l’hospital el vaig tenir, això sí pagant.  El dia que vaig tenir el meu fill el Dr. Casas estava de viatge i el Dr. Romero em va posar els punts. Al bateig va venir la Maria Escalfet, amb qui vaig tenir una gran amistat.
Ara, a l’OSB, hi treballa la meva neta, cosa que em fa molta il·lusió.

M.DOLORS COS 
Quan va arribar Mossèn Miquel, hi havia l’Arcadia Pacho, que era vocal de la junta en reprentació del Consell Pastoral. A Cáritas hi havia uns diners que es feien servir per cobrir necessitats de la gent gran. Amb el temps, vam començar a col·laborar amb avis de la residència engalanant el carrer per Festa Major i començar a celebrar coses com el Carnestoltes, la Castanyada... Els avis feien els treballs i les voluntàries es disfressaven. Els primers diners per a aquestes tasques de dinamització venien de Cáritas però de mica en mica ho va anar assumint la junta. Així va néixer una mica el cos de voluntàries de l’OSB.

L’altra relació forta que he tingut amb l’OSB és que aquí va néixer la meva filla. El dia de la Mercè de 1972 vam venir cap aquí. On hi ha ara l’entrada,hi havia una habitació llogada a la Mútua Sabadellenca i allà hi havia una llitera i allà curaven la gent. Em van posar allà a l’espera de dilatar, però a un paleta que va tenir un accident se li van aixafar uns dits i va tenir prioritat. Tot va anar molt bé, encara que no hi havia les mesures higièniques d’ara. L’OSB ha sortit de la base del poble.

IMMA CARNÉ
Vaig néixer aquí el 1960. Treballava abans de dependenta en una botiga de queviures i va arribar el moment que volia fer alguna cosa amb persones. Vaig fer una mica de formació, en aquell moment el gerent de l’OSB era Ramon Montes i necessitaven personal. Vaig començar cobrint alguna baixa per maternitat i de mica en mica vaig començar a treballar de forma fixa al torn de tarda i després al matí. A l’àrea de dinamització van demanar si hi havia algú que volgués fer una col·laboració, m’hi vaig posar de forma puntual i em va encantar. És viure el dia a dia d’una altra manera. Cada dia és una cosa nova i encara que sempre és cuidar, reps moltíssim perquè no vas a fer una feina monòtona.