Júlia Frade: "El que fas amb el videojoc és viure una experiència"

· Com va ser la teva primera aproximació als videojocs?
Els meus pares van regalar una Play 1 a la meva germana. Jo era molt petita, en tenia 5, i ella 8 més. El primer joc va ser el Crash Bandicoot i després el de la Lara Croft, que va ser un dels que em va marcar més. 

· És per aquesta afició que decideixes formar-te en aquest àmbit?
La il·lusió quan ets jove és poder treballar de la teva afició i quan vaig acabar el grau de fotografia, laboratori i imatge, just va sortir el grau de videojocs, 3D, entorns interactius i entreteniment. I vaig ser a la primera promoció que el va fer, a Sabadell. Va ser molt guai, molt divertit, vaig aprendre molt en molt poc temps, llàstima que vaig ser l’única noia que el va acabar d’un grup de 14 nois. El problema va ser que la formació era tan nova que quan la vaig acabar no hi havia feina.

· Tot i això, ho vas intentar.
Sí, en una indie, petites empreses emergents, que no tenen gaires diners. Vaig començar com a ajudant artística a crear el videojoc i vaig acabar pujant de categoria, però ho feia sense cobrar i va ser incompatible. El joc va arribar a passar la validació de la comunitat de jugadors, la Green Light d’Steam, però no va anar més enllà.

· I és aquí on fas el salt a un sector totalment diferent.
Sí, necessitava treballar i a través del SOC va sortir la possibilitat de fer un curs d’integració de granja i vaig acabar treballant de grangera de porcs de maternitat, a Santa Maria d’Oló, però era a una hora i mitja d’aquí. Al cap de tres anys ho vaig deixar, però com que m’agrada molt la natura, he fet a Les Garberes el grau mitjà de jardineria i floristeria. M’agraden molt els animals, la natura, però també la tecnologia, la fotografia i l’art. 

· Com integres aquests àmbits tan diferents?
Crec que els avenços tecnològics no són substitutius, sinó que han de ser ajuts per a la vida quotidiana, que ens facin més fàcil la feina. És el gran problema que tenim amb els mòbils. La gent està substituint quedar i conversar físicament pels whatsapps. 

· Què diries a la gent que opina que els videojocs fomenten la violència entre els joves i l’addicció?
És el mateix que les persones que relacionen veure pel·lícules amb la violència. Els adults han d’explicar bé la separació entre la realitat i la ficció. Jo m’he trobat gent que no volen ensenyar el Pokémon als seus fills per por que després maltractin els animals. Els fills han d’entendre que no es poden creure el que miren a la tele, a Internet o als videojocs, però se’ls ha d’explicar. És l’educació que ve des de casa. I també és molt important respectar l’edat recomanada per a cada videojoc. Em pregunten, “puc comprar el GTA al meu fill de 10 anys?”. Doncs, no, és per a majors de 18, oi que no el portaries a veure una pel·lícula per majors de 18 anys? És el mateix. 

· Què aporten els videojocs?
Hi ha videojocs de tot, i a totes les plataformes. És el que tu necessitis. Pots necessitar acció, per sentir-te important, o desconnectar. El que fas amb el videojoc és viure una experiència. És com un llibre, però tu tens les habilitats i has de fer les mecàniques per poder fer avançar la història. Ho vius en primera persona. Formes part de la narrativa. Els jocs del mòbil, per exemple, són antiestrès, de descans mental.

· I què et sembla la tendència dels ‘gamers’ de veure jugar a altres o retransmetre partides.
Jo en soc molt fan perquè he crescut mirant la meva germana jugant.  Segueixo espanyols, però sobretot anglesos, gràcies al joc he après anglès. Segueixo Alexelcapo, el Baity, el Dayo, la Chio. Jo m’ho he plantejat alguna vegada, però és una feina de 24 hores, cada dia de l’any, la teva vida és pública, la gent ho critica absolutament tot i sé que no ho portaria bé. La pressió de demanda de contingut és massa alta. Una mala crítica o una mala frase i adeu al teu canal, a la teva feina o als espònsors. 

· I com veus el futur?
M’agradaria fer alguna patent que uneixi les dues coses que m’apassionen. Crear, per exemple, un paquet per a l’hortet a casa, amb una aplicació que et digués quan has de regar. Però per l’àmbit en què em moc és més probable que acabi fent un minijoc.  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Amigable
Un defecte que no pots dominar?
No paro de xerrar
Una persona que admires?
La meva mare
Quin plat t’agrada més?
Albergínies farcides
Un color
El groc
Un llibre?
‘Cuento oscuro’, de Naomi Novik
Un grup?
Florence and the Machine
Una pel·lícula?
‘El senyor dels anells’, de Peter Jackson
Un videojoc?
Monster Hunter
Un streamer?
Baity Bait
Una flor?
Badabadoc