Júlia Carbonell: "Sovint, intento fer broma, els diem que anem disfressats d'astronauta o robot"

· Com s'està vivint la situació de la pandèmia Covid-19 a l'Hospital Trueta?

A l'hospital hi ha hagut una important remodelació en l'organitzacióó dels espais, de manera que zones que fins ara no es feien servir per a l'assistència han passat a ser habitacions per a malalts. Des que va començar la pandèmia s'han creat fins a cinc noves UCI en diferents localitzacions de l'hospital, dues d'elles, a la zona del que fins ara era pediatria, on jo treballo. Això va provocar que, fa uns 10 dies, es decidís centralitzar tota la pediatria de l'àrea de Girona a l'Hospital Santa Caterina, de Salt. Tant les urgències com la planta de pediatria, així com tots els professionals que hi treballem, ja fa 10 dies que no ho fem al Trueta sinó allà. Això ha permès que totes les nostres instal·lacions pediàtriques del Trueta s'hagin pogut utilitzar per a pacients amb Covid-19.

· Com dius, ets pediatra al Trueta. Com els expliqueu, als nens, el que està passant?

És complicat peqruè amb una visita a urgències no tens temps per explicar gaire la situació. Però només entrar a l'hospital, ells ja veuen totes les mesures que es prenen. Arriben i els col·loquen una mascareta a l'entrada, al triatge, després els mesuren les constants (la temperatura, el pes, etc). Entra una infermera amb mesures d'aïllament i, finalment, entra la pediatra amb tot l'equipament. Amb prou feines et veuen els ulls i poca cosa més. Imagineu-vos que si normalment, els més petits ja s'espanten amb la bata blanca què han de pensar ara! Per això crec que és important desdramatitzar una mica la situació, intentar tranquil·litzar-los i, sovint, intento fer broma, els diem que anem disfressats d'astronauta o de robot.

· I com ho viuen, ells? Estan tranquils?

Els nens són molt llestos i ho entenen tot molt més del que ens pensem. Per això crec que és molt important que, per part de les famílies, se'ls intenti explicar per què ens hem de quedar a casa, per què és tan important rentar-nos bé les mans, per què no poden anar a l'escola ni veure els amics, i tambè cal preguntar-los què els preocupa. Han corregut vídeos per Internet per explicar-ho de forma pràctica i divertida, així que de recursos n'hi ha de sobres. D'altra banda, això d'estar tancats a casa ha de ser dur  per a ells, perquè necessiten activitat, però realment no sé fins a quin punt és més dur per als infants o per als pares!

· Tot i que els infants són, la majoria, asimptomàtics, segurament també han hagut de viure situacions angoixants que veuen a l'hospital? Com ho gestioneu?

Crec que, en general, per als nens, haver d'ingressar a l'hospital ja és una situació prou angoixant en sí mateixa. El que sí que noten és que no poden rebre visites i només es pot quedar un familiar amb ells, i sempre el mateix. Tampoc podden anar a la sala de jocs ni a l'escola de l'hospital, com en altres moments es podia fer, i no poden rebre la visita dels pallassos d'hospital, que normalment venen als matins per jugar amb ells una estona i fer-los més amena l'estada.

· Quan tu vas començar a exercir de metge, t'imaginaves viure una situació semblant?

La veritat és que no, no m'ho imaginava de cap de les maneres. Però pel que hem vist fins ara, ningú s'ho esperava.

· Creus que n'hi ha per gaire dies, encara?

Sincerament, crec que sí. Tot i que les notícies de les últimes 48 hores sembla que indiquen que estem arribant al punt d'estabilització pel que fa al número de contagis i d'ingressos, hem de prendre'ns aquestes notícies amb cautela i no voler córrer. És molt important continuar fent bé el que hem fet fins ara, que és el confinament global. Personalment, crec que es va tardar massa a decretar-lo. Hi ha massa interessos que van passar per davant de la cominitat científica, que reclamava què calia fer. Al final, tot això no va de política ni d'economia, sinó que és un tema purament de salut, i penso que va costar massa deixar de banda tota la resta. A més, crec que serà vital que el desconfinament sigui molt progressiu. Tots tenim ganes de poder tornar a la normalitat, però el risc de fer-ho és molt alt i cal intentar evitar que hi hagi un rebrot d'afectats quan això es produeixi. Siguem responsables, cada un de nosaltres, i vadrà la pena haver-ho estat!

· Com rebeu les mostres de solidaritat de la gent  cap al personal sanitari?

Per una banda, molt agraïts de les mostres de solidaritat que arriben en forma de material de protecció. Els primers dies vam rebre unes pantalles facials personalitzades amb missatges d'ànims, i ara que vam fer el canvi d'hospital i ens faltaven llits per poder descansar a les guàrdies, una empresa de caravanes ens n'ha cedit un parell. Són petits gestos que valorem molt. Tot i així, tinc sentiments contradictoris al respecte, ja que no estem fent res diferents dle que fèiem fins ara, que és fer la nostra feina. Per això, espero que tota la gent que ara ens valora sortint a aplaudir als balcons, quan tota ixò acabi, també surti a defensar els nostres drets i a donar suport per  canviar les coses. Espero que no sigui un "boom" que després s'oblidi fàcilment, i desitjo que la gent valori més la importància de la sanitat pública, d'invertir-hi i no retallar-la i, si no és demanar massa, que també ho reflectim en com votem a les properes eleccions.

    
· Com ho portes, quan arribes a casa? Hem sentit que molts teniu por d'infectar els familiars?

A Girona, on visc des de fa un any, comparteixo pis amb dues companyes. Una d'elles, és infermera d'un CAP a Girona, així que també està vivint de primera mà tota la situació, exposada. En arribar al vespre, és inevitable compoartir experiències del que hem viscut cada una durant el dia, però cada coop més, intentem limitar aquest temps. Fa uns dies, vam posar la norma de parlar del tema, veure les notícies i comentar anèdotes només durant una hora al dia; un cop passada aquesta hora, vetem el tema i desconnectem mirrant sèries, llegint, fent exercici o escoltant música.

· Tens por de contraure la malaltia o de tranmetre-la?

Sempre fa un cert respecte, però més que por de contraure-la, la gran por és de transmetre-la. Sobretot, quan veus les mesures que s'utilitzen. Els protocols dels EPI (equips de protecció individual) han anat canviant cada dia. Inicialment, semblava que havíem de protegir-nos com amb l'Ebola i calia canviar la bata i la mascareta cada vegada que veies un pacient. Ara, hem arribat al punt que, com a la gran majoria d'hospitals, es reutilitza part del material després de desinfectar-lo. Al final, no saps si aquests protocols estan fets i pensats en la seguretat dels professionals o en l'escassetat de material.

· Com preveus el futur?

Ara mateix, incert. Ens costarà recuperar-nos, tant a nivell de sanitat com en tots els altres àmbits. Però és important que n'intentem treure coses bones per mantenir-les, com la solidaritat i la companyonia que han generat.