Josep Llinares: "Sempre hi ha hagut devoció per l’ermita de Sant Pere d’Ullastre"

· Des de quan estàs vinculat al Centre Excursionista?
Des de molt jovenet, vaig participar-hi quan encara era un nen de 8 o 10 anys. He fet escalada, esquí de muntanya, esquí de pista, i moltes travesses, tant pel Pirineu com pels Alps. Ara encara hi segueixo vinculat, fent excursions adequades a la meva edat i a través del Grup de Recerca de la Pedra Seca.

· Com recordes l’entitat del CEC?
Era molt familiar. Aleshores es deia SEAC (Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc). Nosaltres, amb la colla, érem els petits, i a poc a poc, ens vam convertir en monitors. Participàvem molt en excursions a la Mola, a Sant Llorenç, i també anàvem molt a Granera. Hi anàvem a peu, perquè aleshores no hi havia mitjans de transport. Més endavant, vam començar a fer excursions amb el president i fundador del Centre, el Simeó Caba. Ja agafàvem mitjans de transport públic i anàvem cap al Montseny, Aiguafreda, El Figaró, etc. Amb la colla que sortíem aleshores encara seguim sent amics.

· Parla’ns de la teva faceta d’escultor de fusta...
El meu ofici era fuster. Vaig seguir l’ofici del pare i encara ara tinc el taller on he treballat tota la vida. Deu fer vint anys vaig començar a fer coses amb troncs d’olivera i d’aquí van sortir-ne unes figures. No faig escultura figurativa, sinó que intento respectar la forma natural que té el tronc i els poleixo. Em moc amb línies sinuoses, que intento treballar.

· A Castellar, tens una escultura pública a l’Espai Tolrà, oi?
És ‘L’olivera de la pau’, un títol que parteix d’un poema d’un castellarenc que havia estat mestre a Castellar, Salvador Regué i Camats. Aquesta olivera s’havia arrencat i estava abandonada en un marge a prop de Can Sellent. La vaig recuperar i vaig veure que l’havia de treballar a mida natural. Fa dos metres. La vaig esculpir seguint la forma i fent uns buits perquè sortissin les vetes tan boniques que té l’olivera. I la vaig  voler regalar al poble de Castellar, per això la vaig oferir a l’Ajuntament, que la va col·locar a l’Espai Tolrà. Recentment, he fet una escultura d’un colom volant –que simbolitza la pau del títol de l’escultura– i l’he afegit allà, amb una branca d’olivera a la boca.

· Quina vinculació mantens amb l’ermita de Sant Pere d’Ullastre?
Ja feia anys que el masover utilitzava l’ermita com a magatzem i era una llàstima que una ermita romànica tan bonica es desaprofités. A Castellar, sempre hi ha hagut devoció, per l’ermita de Sant Pere d’Ullastre. Ja no s’hi deia missa ni cap activitat. Fa tres anys vaig anar a parlar amb l’Ajuntament, que n’és el propietari. Els vaig dir que estava disposat a netejar-la i recuperar-la. Després de netejar-la vaig exposar-hi algunes de les meves escultures d’olivera. Actualment, s’obre al públic, amb prèvia reserva. La veritat és que l’han visitat moltes escoles i també hi ha qui la fa servir per assajar. Aquest dissabte, i per segon any consecutiu, la vam obrir per celebrar-hi Sant Pere. El mossèn Txema Cot va fer missa i després vam menjar coca i vam beure cava, a fora. Va ser molt bonic.  

· També estàs molt implicat al Grup Pessebrista de Castellar...
Estic vinculat al Grup Pessebrista des de molt jove. Va ser en motiu dels pessebres que fèiem a la biblioteca de l’Ateneu, que aleshores era la del CEC, que em va fitxar el Grup Pessebrista de la Capella. A l’inici, jo  feia pessebre de molsa i suro, amb els pares. Després, amb els pessebristes ja vam començar a fer pessebres de guix i pintats. Amb el temps, han anat evolucionant i ara fem servir porexpan d’alta densitat, molt més còmode de treballar. Ha estat molt fàcil adaptar-se als canvis i a les noves tècniques perquè sempre m’han ajudat els companys, fos per la feina fos.

· Sempre vinculat a entitats, creus que a Castellar hi ha relleu?
Sí, hi ha relleu a les entitats on jo estic. Al Centre Excursionista hi ha molta gent jove i moltes seccions. Al Grup Pessebrista també hi ha nova fornada. Jo ja soc dels vells i començo a mirar-m’ho des de la rereguarda, tot i que sí, encara faig pessebre i en faré mentre pugui.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Constant

Un defecte que no pots dominar?
No sé dir que no

Una persona que admires?
Martin Luther King

La teva paraula preferida?
A reveure

Quin plat t’agrada més?
L’arròs

Un paisatge?
Les Agudes, al Parc Natural de Sant Maurici

Un animal?
L’àliga

Un llibre?
‘Records d’un alpinista’, de Jaume Fabrés

Una pel·lícula?
No soc de pel·lis

Un racó de Castellar?
El riu Ripoll

Un comiat?
A reveure