IMG 20220425 114942_1440x961
José Ruiz Romero, Exsindicalista. Va treballar a la Tolrà. || J. RIUS
28/04/2022 Actualitat
José Ruiz Romero: "L’1 de maig, moltes vegades, m’amagava en cases particulars"

Ara ja està jubilat, però potser la seva joventut –tenia 16 anys quan va entrar a la Tolrà– va fer que de seguida s’involucrés en la lluita sindical i en la reclamació de millores laborals per als seus companys

Jordi Rius

· Quan vas arribar a Castellar?
Soc de la província de Jaén. El meu pare feia carbó, però com que el pas pel congost de Despeñaperros no estava enllestit, es va plantejar venir a Castellar, ja que aquí tenia dues germanes, i un germà meu hi va venir quan va acabar el servei militar. Llavors vaig venir aquí amb 11 anys.

 

· On vas viure?
Primer vaig anar a viure a casa d’una tieta al carrer Doctor Vergés. Després vam anar al carrer Puigvert, el meu germà se’n va anar a viure a Cerdanyola i finalment vam acabar a dalt de tot del carrer Puig de la Creu.


 
· Et vas posar a treballar de seguida?
Als 14 anys vaig anar a treballar al carrer Mestre Ros, on un empresari de Sabadell tenia telers. Com que l’espai es va fer petit, a l’antiga nau de La Farinera se’n va fer una altra. Allà vaig ser-hi fins que vaig entrar a la Tolrà.

 

· Deuries tenir uns 16 anys?
Sí. Com que jo era molt insistent i portava amb mi una mica de rebel·lia, era una mica com un martell. Sempre deia que la meva família necessitava un pis, vaig aconseguir que l’empresa me’n donés un al carrer Juan de la Cierva. Vam poder triar el pis perquè no hi vivia ningú, encara.

 

· Vas viure des de l’esplendor de l’empresa fins que va tancar definitivament...
Sí, quan vaig entrar estaven muntant la fàbrica nova i vaig marxar quan la van tancar del tot.

 

· Quan va sorgir la teva vena reivindicativa?
De seguida va sorgir. Cal dir que quan vaig començar amb temes sindicalistes, encara érem en ple franquisme. Hi havia un grup de persones que ens ajuntàvem de Terrassa i Sabadell i ens dedicàvem a buscar nous afiliats, però tot això des de la clandestinitat. Sempre estàvem vigilant des de les cantonades perquè no vingués la Guàrdia Civil. Fèiem reunions a diferents llocs, imprimíem ‘octavilles’... Abans que morís Franco, ja estava afiliat a la UGT i fèiem les nostres assemblees.

 

· Com responia la direcció de la Tolrà en aquests moments que els sindicats no estaven legalitzats?
Quan estàvem a la clandestinitat, ens venia algun treballador o treballadora, però poca cosa podíem fer per ells. Després, vam aconseguir millores molt bones i teníem molt bones condicions. Vam aconseguir pujar tothom de categoria, vam seguir en tot moment el funcionament de l’economat perquè no hi hagués cap mena de descontrol, la guarderia...

 

· Quants representants va arribar a tenir el comitè d’empresa?
Em sembla que vam arribar a ser 22 persones, d’UGT i CCOO.

 

· Anaves a les manifestacions de l’1 de maig?
Sí, jo hi anava. Tant a les de Sabadell com a les de Barcelona. Havia corregut molt davant dels grisos, que és com s’anomenava aleshores la Policia Nacional. Els grisos t’anaven colpejant amb la porra fins que algú s’inflava, es girava i començava a repartir hòsties. Moltes vegades em vaig haver d’amagar a cases particulars.

 

 · La millor etapa del comitè?
Crec que va ser la dècada dels 80. A partir dels 90 ja va començar el declivi de l’empresa. Una altra que recordo molt bé és el 23-F. Com que estava a la secció sindical tenia alguns documents. Després de plegar al torn de tarda, vaig arribar a casa i vaig baixar al garatge de casa meva i la vaig tapar amb moltes coses per si de cas. 

 

· Quins records tens de la liquidació de la Tolrà ?
Amb molta pena. Veies com de mica en mica s’anava ensorrant. L’últim mes vaig treballar molt poc. Parlava amb el director i li deia que estàvem molt malament. Els últims quinze dies, tothom s’emportava el que podia.

 

· Es va fer bé, el procés de liquidació?
Sí. Perdre els llocs de treball costava. El que són l’actual Espai Tolrà i els pisos  ens ho vam quedar per repartir-ho. Volíem que requalifiquessin els terrenys per treure’ns més diners, però no va ser possible.  

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Amable
Un defecte que no pots dominar?
Soc tossut
Una persona que admires?
Els meus pares
Una empresa on hagis estat bé?
La Tolrà
Quin plat t’agrada més?
Carn a la brasa, mongetes i tripes
Un cantant
Manolo Escobar
Un llibre?
Llegeixo bàsicament diaris
Una pel·lícula?
Totes les de Clint Eastwood
Un racó de Castellar?
Tots els racons de la vila
Un viatge que recordis?
Un viatge a Andalusia amb els meus fills
Un desig?
La pau al món
 

Comparteix
M'agrada
Comentaris