Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.
La politòloga castellarenca, que va ser consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat entre 2022 i 2024, planteja al seu darrer llibre, ‘Contra el castigo’ (Bellatera Edicions), una impugnació a la cultura de la punició
· El teu pas per la conselleria de Justícia et va inspirar aquest llibre?
Al llibre tracta de qüestions que ja havia anat treballant des de l’àmbit universitari però també des de l’activisme social. Però certament el pas per la conselleria, tot el treball institucional, em va permetre conèixer altres qüestions des d’una altra perspectiva. Tot això és enriquiment que ha acabat consolidant-se en aquest llibre. De fet aquest llibre surt quan acaba el mandat a la conselleria. És una reflexió teórico-política que hi havia al darrere de les polítiques públiques que vam fer. Vam fer una conferència i el professor Ricard Gomà, que ha acabat fent-ne el pròleg, em va dir que ho havia d’estirar i fer el llibre.
· Quines vies alternatives hi ha a l’internament a la presó?
El llibre parteix del nucli punitiu, que és el sistema penal. Aquesta reflexió la fa extensa a altres àmbits com l’educatiu, el social, el comunitari o el de les relacions interpersonals. Aquesta pulsió al càstig és la millor via o estem en disposició de pensar altres vies? I la presó és un exemple, segurament el més paradigmàtic. Només el 20% dels delictes que han portat a la presó aquells que ara hi viuen són greus: homicidi, temptativa d’homicidi, violacions i robatoris amb força.
· T’emmiralles en alguna societat europea que ho estigui fent bé?
No cal anar massa lluny per veure que les coses es poden fer d’una altra manera. Si anem a l’execució penal de l’àmbit de menors , només un 7% estan en internament. La resta es treballa amb altres fórmules: justícia restaurativa, processos d’acompanyament en el medi obert... Hi ha altres països europeus i alguns estats dels Estats Units on l’objectiu ha estat el desinternament i treballar la reinserció i la rehabilitació des del medi obert. L’internament és molt dur i genera efectes socials, físics, socials i psicològics en el pres. La reinserció és més fàcil des del medi obert. No és una utopia, sinó que ja s’està transitant a aquestes experiències.
·Per fer això calen més recursos?
No, menys. La presó és molt cara. Altres mesures d’execució penal són més econòmiques. El medi obert requereix valentia política amb un marc normatiu que el permeti i teixir comunitat amb associacions de tot el tercer sector que poden acompanyar. En realitat estem parlant d’una pregunta nuclear: la presó té sentit per tota la tipologia de persones que tenim al centre penitenciari?
· Pot passar que un pres surt de la presó i no tingui ningú fora.
De fet, aquests elements relacionals són els més importants i potser són als que prestem menys atenció. El sistema penitenciari català ha posat bastant el focus en aquest trànsit de la presó a la societat.
Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.