Freixa: “Hem fet que la pagesia sigui un luxe”

Els socis de L’Aula d’Extensió Universitària han pogut comprendre millor la nostra societat i la relació amb el medi rural, en la conferència Ruralisme de Vanesa Freixa Riba que ha tingut lloc avui, dimarts 16, a l’Auditori. Amb una trajectòria dedicada a la creació artística, la divulgació i la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat, Freixa ha ofert la seva visió sobre el potencial del món rural en la construcció d'una vida millor.

“Espero que la meva mirada us pugui inspirar en la vostra vida”, ha dit Freixa per iniciar la xerrada i ha precisat: “Intento canviar les coses, aquelles que totes sabem que no acaben d’anar bé, això és possible, l’únic que falta és voluntat i coherència en els actes”. Després ha explicat com contrasta la vida rural del Pallars Sobirà, on viu, amb la de Castellar i ha exposat la primera mancança, a tall d’anècdota. En arribar ha sentit la música d’una escola i ha vist canalla amb estics d’hoquei, “tot això costa poder-ho tenir, la criança en aquest sentit se’n ressent, hem de lluitar per tenir un mínim de serveis”.  

Freixa ha dividit la xerrada en tres grans blocs: “El procés de ruralització que han viscut les nostres societats, la desconnexió dels valors vinculats a la ruralitat i el procés de desnaturalització de l‘entorn”. Ha explicat com als anys 60, a tot arreu, hi ha un despoblament massiu de l’entorn rural que llavors “era força autònom en coneixement i serveis”, ha dit Feixa. Com a conseqüència, en els anys posteriors, es comença a menysprear la vida rural i el coneixement secular, ha explicat la ponent, “i aquest coneixement estava arrelat a una cosa molt bàsica, ser autònoms: en els aliments, en com fer-nos una casa, en cuidar-nos a nosaltres mateixes”.

La conferenciant apuntava les seves fletxes cap a un sistema on “la majoria dels béns essencials estan dins del mercat especulatiu i que, per tant, no valora la protecció de la vida en sí mateixa”, ha afirmat. I parlant dels aliments ha dit: “Tot just hi ha 25.000 pagesos i pageses a Catalunya, dedicades a fer una part del que mengem, hem estat adormits, sobretot un govern que no ha vetllat per tot això. Hem fet que la pagesia sigui un luxe”.

Freixa havia exposat la seva intenció des del principi: “Vull posar atenció que la situació en la qual estem i per què pensem d’una determinada manera, és deliberat. Hem d’adornar-nos que les coses potser no són volgudes per un mateix sinó que són, de vegades, imposicions que acceptem acríticament”.