Entra en vigor la llei que prohibeix a les empreses trucar als consumidors per oferir-los els seus productes si no els han donat el seu consentiment
Des de la setmana passada estan prohibides les trucades comercials que no estiguin autoritzades pel consumidor. Fins ara, era una pràctica habitual durant tot el dia, també a primera hora de la tarda i a última hora del dia, o durant el cap de setmana. La nova llei de telecomunicacions va entrar vigor fa uns dies però es va aprovar fa un any amb una moratòria perquè les empreses es poguessin adaptar per complir la normativa. La llei introdueix que a partir d'ara aquestes trucades comercials hauran de tenir el consentiment del consumidor. Les empreses que es detecti que incompleixin la llei, seran sancionades, tal com va explicar la delegada de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a Catalunya, Esther Lorente, al magazin Connectats de Ràdio Castellar i La Xarxa. "És una primera passa per frenar aquest assetjament telefònic", va explicar Lorente.
Concretament, l'article 66 reconeix el dret del consumidor "a no rebre trucades automàtiques sense intervenció humana", però tampoc a través d'un teleoperador amb finalitat comercial "a excepció que hi ha consentiment previ de l'usuari" . "El problema és que moltes d'aquestes trucades ni tan sols es poden identificar. Si no les pots identificar, tampoc les pots denunciar", va reconèixer la delegada de l'OCU en declaracions al Connectats. "La llei frenarà sobretot les trucades de les empreses amb què no es tingui una relació comercial", va afegir, però deixa una escletxa a les empreses amb què es tingui un producte o servei contractat, o relació comercial. Les empreses només podran fer trucades als seus clients per anunciar un canvi en les condicions del servei o un avís urgent, o sobre productes contractats o similars, sempre que existeixi un contracte amb l'empresa, i a les condicions del contracte s'hagin autoritzat trucades comercials.
En cas que s'hagi donat aquesta autorització, es podran canviar les clàusules del contracte i cancel·lar el consentiment, i demanar a l'empresa que ens exclogui de la llista de trucades comercials. Cal anar en compte quan accedim a alguna pàgina web, "quan acceptem les galetes no ens ho llegim i és possible que aquí s'hagi donat el consentiment", va dir.
La delegada de l'OCU recorda que si podem acreditar la trucada, per exemple amb una captura de pantalla, es pot presentar una reclamació a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, i que un element més per a protegir-nos és apuntar-nos a la Llista Robinson, un tràmit que es pot fer en línia. És un servei d'exclusió publicitària, directoris que registren les persones que voluntàriament no volen rebre informació o publicitat comercial per mitjà de sms, correus electrònics, correu postal i trucades telefòniques. "És una prova que tu no vas donar el teu consentiment, i així és més fàcil denunciar", va afegir Lorente. "La llei preveu sancions molt altes per a les empreses que ho incompleixin", va subratllar.
Un altre dels esculls per identificar i sancionar les empreses és que sovint "el telemàrqueting es fa des d'empreses que no estan a Europa, subcontractades, que argumenten que no es regeixen per aquesta llei, però no és cert, i no poden trucar", va explicar.
ESTAFES A TRAVÉS DE WHATSAPP
Si bé sembla que a partir d’ara estem protegits contra les trucades comercials no desitjades, el nostre telèfon no està blindat contra les estafes. A través de les xarxes socials, i fonamentalment de WhatsApp, podem ser víctimes de fraus. De fet, la setmana passada la Policia Nacional, amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, van detenir 14 persones a Banyoles i a Salt que formarien part d’una organització criminal que cometia estafes a través del mètode batejat com “fill en dificultats”. Mitjançant un missatge de WhatsApp, els delinqüents es feien passar pels fills de les víctimes. Els deien que se’ls havia fet malbé el mòbil i que per això contactaven amb ells a través del número d’un amic. Si les víctimes responien, els demanaven entre 3.000 i 4.000 euros amb qualsevol excusa, per pagar un imprevist. Els diners s’ingressaven en diferents comptes bancaris perquè fos més difícil identificar els estafadors. Després de diverses denúncies i amb la col·laboració d’una entitat bancària, es van localitzar els líders de l’organització, un grup de joves d’entre 20 i 30 anys.
