"Fer festa, lligar un allioli social i empènyer el gaudi de la catalanitat", la música de Carles Belda al jardí de Cal Gorina
Carles Belda va iniciar-se en la música ensenyat per Josep Maria Pladevall i Isabel Isard, mestres sabadellencs del Conservatori que "van transmetre-li ganes de tenir cura del piano", segons explica. Als vint anys va deixar-lo de tocar regularment i, sense saber massa què era, va caure-li un acordió diatònic a les mans, un instrument bisonor. El mateix amb el qual va arrencar el concert al jardí de Cal Gorina, tocant "La Rambla" de Quimi Portet, extreta del disc Hoquei sobre pedres, un títol que va comentar: "intentar patinar sobre pedres. Al cap i a la fi, la vida ja és això, no?".
El concert, aleshores, va continuar amb un repertori de cançons folklòriques, tradicionals i populars que van implicar la veu del públic, que va participar alegrement. Tampoc van faltar els garrotins: el públic proposava paraules a Belda, com "mitjons" o "birra", i ell improvisava versos musicats.
Per a Carles Belda, la tasca com a músic consisteix a fer que "tothom es trobi a gust, fer festa, lligar un allioli social i empènyer el gaudi de la catalanitat. Intentar viure bé sense renunciar a allò que s'és". Referint-se al concert en format de vermut musical del jardí de Cal Gorina, el cantant considera que "és un luxe fer feina així" i valora molt positivament la iniciativa de l'associació.
Un cap de boira va descarregar un breu plugim al jardí de Cal Gorina, però no va fer perillar la continuïtat del vermut musical, que es va traslladar provisionalment a dins del local de l'entitat. Una vegada va tornar a sortir el sol, l'actuació es va reprendre.
Membre de la Candidatura d'Unitat Popular, Carles Belda entén que "la política, en tant que són codis de gestió social inherents a qualsevol decisió, és indestriable de la música". L'acordionista considera que les cançons poden ser una eina per reivindicar la catalanitat, que està en situació de discriminació, i la llengua, que es troba en estat de delicadesa permanent. "Hi ha feina a fer. Se'n fa molta, però no és suficient", sentencia Belda.
