Fer cim a partir dels seixanta

En Jordi i la Margarita són pura energia, vida sana i muntanya. Amb 66 i 62 anys, respectivament, cada dia es marquen una vintena de quilòmetres pels rodals de la vila. I això és només un petit aperitiu per aquest matrimoni castellarenc d'alpinistes que ha fet de l'envelliment actiu la seva bandera. "Si un dia em trobes a un bar, és que estic ben fotut", explica en Jordi Carreras.

Després de tota una vida dedicada al món del tèxtil, va decidir prejubilar-se "amb salut" per emprendre al costat de la seva inseparable companya, la Margarita Caldero, l'aventura de recórrer milers i milers de quilòmetres de muntanya. A tall d'exemple, la parella lloga habitualment una casa al Valle de Baztán, i es van proposar recórrer els mateixos quilòmetres que separen Castellar d'aquest poble de Navarra. Així, durant diversos dies van fer etapes de 15 a 26 quilòmetres a Navarra, amb desnivells i pujades de 800 a 1.457 metres, fins que ho van aconseguir.

Aquesta filosofia de vida on l'esport té un paper preeminent els aporta salut física i emocional, "la satisfacció d'haver pujat allà dalt, de ser capaç de fer-ho", confessa en Jordi. L'exercisi físic va acompanyat d'una dieta saludable amb la fruita i les verdures com a part fonamental del menú. "Som al 90% vegetarians. A casa bevem aigua, res d'alcohol", explica en Jordi, tot i que la Margarita confessa que "el seu pecat és el cafè amb llet" i que de tant en tant mengen xocolata perquè "és molt energètica".


Tots dos comparteixen afició i una forma física que han entrenat a consciència a espais com l'estació d'esquí Vallter 2000. Allà s'han sotmès a temperatures sota zero, neu, vent i altres condicions meteorològiques adverses que després han trobat ascendint als Alps. Fins i tot han practicat possibles escenaris d'accident o de rescat per saber com actuar en un cas real. Cal destacar que en Jordi, a més, ha practicat durant molts anys l'espeleologia. "Quan més m'agrada la muntanya és a l'hivern i de nit, si no, no té emoció", apunta el castellarenc.

Aquesta afirmació amaga un punt d'inconsciència i gust pel "risc", com diu la Margarita, que els ha portat a viure alguna situació perillosa. Sempre darrere de la millor foto, tot i que per fer-ho trepitgin - sense saber-ho - una claraboia de neu. Sempre amb l'objectiu de fer cim tot i que la previsió dels Serveis Meteorològics anunciï un temps desfavorable amb vent, neu i temperatures sota zero. "Jo poso el seny", s'enriola la Margarita. "A la muntanya se li ha de tenir respecte i anar ben equipat, perquè en això et pot anar la vida", assegura la castellarenca.

Aquesta parella d'alta muntanya sempre va acompanyada per la Mina i la Lluna. Són les seves gosses, l'altra part de l'equip i la que sovint s'emporta bona part dels elogis i fotografies. "Moltes vegades, quan estem pujant als Alps, la gent amb qui ens anem trobant ens fan parar per fotografiar els gossos. No se'n veuen gaires a tanta alçada", detalla en Jordi.

A més de l'adrenalina de fer cims de més 4.300 metres als Alps, la muntanya els ha portat a descobrir a altres apassionats com ells, a persones que han esdevingut una "família" a molts metres d'alçada, amb qui cada temporada es retroben."Allà dalt no hi ha nacionalitats, només muntanyencs", conclou en Jordi.