feina_950x634
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Ivonne Santacruz, Marta Carné,  Daniel Reginaldo, Pepi Alias i María Jesús Cruz, usuaris del SLO
27/09/2023 Actualitat
La feina de cercar feina

El descens de l’atur a la vila es fa notar al Servei Local d’Ocupació amb un menor nombre d’inscrits des de 2020

Cristina Domene / Carles Díaz

Les xifres d’atur durant els mesos d’estiu han estat positives a Castellar del Vallès que ha assolit una taxa del 7,23%. En aquests moments,  a Castellar hi ha 942 persones sense feina. Al juliol, la xifra era de 905 i el mes de juny va suposar un dels descensos més importants del nombre de persones desocupades dels darrers anys. De fet, el municipi va rebaixar la taxa d’atur al 7,1%, un percentatge inèdit des del 2008, just abans de la crisi econòmica. Aquesta davallada del nombre d’aturats és palpable també al Servei Local d’Ocupació. En aquests moments, el servei compta amb 658 usuaris, 406 dones (61,7%) i 252 homes (38,3%). Però si mirem enrere, el nombre d’usuaris al servei municipal el 2022 era de 776 (quan hi havia 988 aturats a Castellar) i el setembre de 2020, 880 usuaris (1.244 aturats). Cal tenir en compte que no totes les persones que estan a l’atur estan registrades en el Servei Local d’Ocupació (SLO), i que malgrat estar inscrites, poden no estar actives en la recerca de feina. Respecte com està en aquests moments el món laboral, des del SLO consideren que cada vegada més es demanen perfils especialitzats i que, per tant, les persones millor formades troben abans feina.

 

Hem volgut conèixer el testimoni de cinc persones usuàries d’aquest servei municipal:   

 

Ivonne Santacruz, 54 anys 

Jo soc de Sant Llorenç, però vaig marxar fora fa un temps. Ara fa setze mesos que he tornat de les Balears, i se m’està fent molt difícil trobar feina. Estic formada en moltes disciplines, des de la tècnica, com és electricitat i comunicació; administració i finances i també soc guia de muntanya  i descens de barranc. Malgrat això, i que avui dia continuo estudiant, se’n fa molt difícil incorporar-me amb la meva edat. Ser dona i estar a tocar dels 55 anys és un hàndicap molt gran. D’una banda, tenim molta experiència i, de l’altra, no agafem qualsevol oferta perquè tenim uns valors i certes condicions. Hi ha empreses que busquen perfils com el nostre, però les condicions no són bones. He fet el taller d’Intel·ligència emocional, ofert pel SLO. Jo fa molt que faig cursos així, però sí que és cert que s’han de fer moltes més coses d’aquestes perquè t’ajuden molt. Tenir un guiatge ens facilita trobar la carretera que hem de seguir.

 

Marta Carné, 53 anys

Jo estic sense feina des del gener i em vaig inscriure al Servei Local d’Ocupació. A més, per la meva banda, també vaig enviar currículums a altres ofertes. Gràcies al SLO també vaig fer un certificat de professionalitat, d’auxiliar de floristeria a Les Garberes, i la setmana passada vaig fer un taller sobre la Intel·ligència emocional a l’àmbit laboral. Per tant, he aprofitat aquests mesos.
Finalment, he trobat un lloc d’administrativa amb idiomes a Castellar, desenvolupant les mateixes tasques que en l’última feina, i només desitjo que tot vagi bé, amb molta il·lusió i ganes. Hem de reconèixer que ser dona +50 és un desavantatge, per això jo no poso l’edat al currículum. És la manera que et truquin i et valorin per les teves aptituds. Tot i això, penso que estem millorant i cada vegada ens truquen més, o potser és la meva percepció per l’experiència personal.

 

Daniel  Reginaldo, 24 anys

Jo vaig estudiar, després em vaig trobar que durant un any no sabia què fer i em va sortir una oportunitat d’anar a estudiar a Alemanya. Vaig fer un grau superior de Comerç Internacional i Logística allà i mentrestant també treballava. Però vaig trobar que no m’agradava i vaig tornar, amb la intenció de fer un màster. I és el que faré ara. Fa un mes i mig que he tornat i unes tres setmanes que estic cercant feina. Al Servei Local d’Ocupació estic gràcies a un amic.
M’agradaria trobar una feina relacionada amb Comerç Internacional i aprofitar el meu nivell d’anglès, poder parlar amb gent d’arreu del món. Respecte als joves en el món laboral actual, conec gent de la meva edat que té feina, altres que no. Sembla que costa entrar, però una vegada entres, t’agafen. Hi ha molta competència respecte al nivell de formació. El jovent està molt format.

 

Pepi Alias, 58 anys

Jo estic inscrita en el Xaloc, en el Servei Local d’Ocupació i en el SEPE perquè estic buscant feina. Tinc 58 anys i necessito uns anys feina per completar la jubilació. A mi m’agrada la feina de manipuladora. Havia fet d’administrativa, però ara aquest àmbit ja no ho vull, prefereixo una fàbrica. Estic fent servir els recursos que m’ofereixen des de l’oficina. La setmana passada faig fer un taller sobre l’aplicació de la intel·ligència emocional al món laboral i haig de reconèixer que em va agradar molt. La coach era fantàstica i ens va donar consells perquè puguem aconseguir el nostre objectiu. El consell que puc donar a algú que està cercant feina és que no es desesperi. Al SLO t’ajuden moltíssim, en tot el que necessites. I malgrat l’edat, crec que hi ha empreses que busquen dones amb experiència i això és molt positiu. Tot i que el jovent, també ho té complicat. A casa meva estem vivint les dues versions. Jo, a l’atur, i el meu fill amb 23, també.

 

María Jesús Cruz, 45 anys

Porto a l’atur des del juny, estava com a administrativa i coordinadora a una immobiliària i m’agradaria trobar una feina similar. Soc usuària del Servei Local d’Ocupació des de fa moltíssims anys, des que estava al Botafoc. I cada vegada que estic a l’atur, hi torno, perquè m’ajuden molt amb acompanyament, orientació, atenció personalitzada... La primera vegada tenia 26 anys i ara en tinc 45. Recentment, he fet el curs d’Intel·ligència Emocional i un altre anomenat ‘elevator speech’.
Crec que aquesta eina de la intel·ligència emocional és fonamental al món laboral avui dia. El tracte que has de tenir amb els companys, els caps... hi ha molta demanda de treball en equip. Que tinguis autonomia, que sàpigues atendre bé el client, amb empatia, i resiliència. Jo no perdo l’esperança quan busco feina perquè m’ho prenc com un aprenentatge, surto d’una feina, he après i surto enfortida per buscar-ne un altre.

Comparteix
M'agrada
Comentaris