El Parc Natural de Sant Llorenç registra una de les densitats més altes de falcó pelegrí d’Europa
La població de falcó pelegrí al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es troba en un bon moment. Aquest 2025 s’ha completat la quinzena temporada consecutiva de seguiment d’aquesta au emblemàtica, amb uns resultats que consoliden aquest espai natural –del qual una part significativa correspon al terme municipal de Castellar del Vallès– com un dels territoris amb més densitat de falcons pelegrins d’Europa.
La guarderia forestal del parc ha comptabilitzat enguany la presència de l’espècie en 15 localitats del parc, amb 11 parelles que han criat amb èxit. Totes elles han tret endavant pollets, sumant un total de 31, la segona xifra més alta registrada des de l’inici del projecte, només superada l’any 2019 (amb 33 polls). A més, s’ha registrat una productivitat de 2,81 polls per parella, la més elevada de tota la sèrie històrica.
En l’àmbit local, cal destacar que l’entorn castellarenc del parc —especialment a les zones properes a la Mola i les canals i cingleres del vessant sud— ha esdevingut una de les àrees habituals d’observació de l’espècie. Tot i que per raons de protecció no es donen detalls exactes de les ubicacions dels nius, s’ha confirmat que part de les parelles nidificants ocupen sectors dins del terme de Castellar del Vallès.
Aquest èxit reproductor indica no només la bona salut de la població de falcó pelegrí, sinó també la qualitat ambiental del parc i la seva disponibilitat d’aliment, principalment aus de mida mitjana. L’evolució positiva contrasta amb les dades dels anys noranta, quan la mitjana de polls per parella era clarament inferior.
A més, els veïns i aficionats a l’ornitologia poden seguir de prop l’activitat dels falcons a través del canal de YouTube del parc, on es publiquen vídeos del seguiment i dels polls en ple creixement.
Aquest projecte de seguiment, que enguany celebra quinze anys, és clau per al coneixement i conservació d’una de les espècies més espectaculars de la fauna local, i demostra que la convivència entre la preservació del medi i l’ús públic del parc és possible amb una bona gestió.
