L’estigma sobre la salut mental

L’estigma és una condició, atribut, tret o comportament que fa que el seu portador sigui inclòs en un marc social contra el que es genera una imatge negativa cap als seus membres i se’ls veu com culturalment inacceptables o inferiors. Aquesta definició del sociòleg Erwin Goffman va ser el punt de partida de la conferència Estigma i salut mental  que va pronunciar dimarts el castellarenc Antoni Corominas , director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC-Fundació Althaia dins del cicle de xerrades de L’Aula. 
Corominas va desgranar l’evolució de les falses creences, mites i prejudicis al voltant dels trastorns mentals com ara que les persones que en pateixen “generen perillositat o violència, quan la violència greu atribuïble al transtorn mental oscil·la entre el 2 i el 5%”. Moltes vegades, les persones amb transtorn mental causen rebuig i això pot portar a la discriminació “amb denegació d’ajuda, segregació, coacció, distància social i risc d’exclusió”.
L’estigma  també perviu en diversos àmbits  com el personal, familiar, social, laboral o educatiu. Corominas va posar especial èmfasi en l’àmbit sanitari. en hospitals i la xarxa de salut mental. Aquí va constatar que l’estigma perdura amb qüestions “com el propi argot mèdic o  pel fet que moltes vegades es tendeix a fer el biaix dels casos més greus i  no tenir en compte els més habituals”.
Finalment, Corominas va fer referència al concepte de tokenisme, sobretot adreçat a les institucions, “que fan una campanya d’inclusió, però que no s’acaben  de creure”.