Els essencials de darrere el taulell

Un cop han acabat la jornada laboral i són a la porta d’entrada de casa, es desempalleguen de la roba com una serp muda de pell. Enrere queden sabates, pantalons i el que calgui, i cap a la dutxa a prevenir-se de contagis. El mateix que abans feia agradable i entretinguda la feina de despatxar, la relació diària amb la gent i les seves històries, cabòries i alegries, ara s’ha convertit en una molèstia. Però des del mostrador, exposats, els dependents continuen venent el dinar d’avui i el sopar demà, el teu diari preferit, barres de pa i medicaments. Són essencials, o com a mínim això diu la llei.

“Volen arrasar amb tot, ve molta gent. No sé si deu ser el pànic a quedar-se sense res”, diu la Míriam del forn Sant Esteve. A darrere seu, ni rastre de les baguetes cruixents que sempre venen. Per la buidor de les estanteries, sembla última hora i no el migdia. De dins l’obrador, surt el Jaume Grané, forner: “Mira l’hora que és i ens quedem sense pa”. A l’estanc Martín venen molts menys diaris que de costum: “La gent mira bastant les edicions digitals... Sí que hi ha adeptes de tota la vida que continuen venint”, resumeix Ricard Martín. La majoria de fumadors compra tabac per tres, quatre o cinc dies. 

^{La Míriam i la Lourdes del forn Sant Esteve - G.Plans}

El telèfon de Peixos Marina no ha deixat de sonar, últimament. “Ha canviat la manera de comprar, i enviem molt a domicili”, explica la propietària de la botiga del Mercat, l’Àngels Ramírez.

Despreocupats i preocupats

Les mampares de metacrilat, les línies vermelles a terra per evitar acostar-se massa al taulell i la limitació del nombre de persones a l’interior dels establiments són algunes de les indicacions dels establiments. A més, s’aconsella pagar amb targeta. Molts comerços també han reduït l’horari d’obertura per dedicar una bona estona a desinfectar el local. “És complicat treballar en aquestes condicions”, dispara Martín. Segons expliquen els dependents, part dels clients les compleixen i, com ells, van equipats amb guants i mascaretes.

^{Ricard, de l'Estanc Martín - G.Plans}

Però hi ha qui no calcula bé la magnitud de la situació. “N’hi ha que venen molts cops i els hem d’advertir”, explica el Daniel, caixer del supermercat Bon Àrea. L’Eugènia, de la farmàcia Casanovas, s’ha trobat amb algú que de les mesures de seguretat, fins i tot, “se'n fot”.

La seva despreocupació és una preocupació pels dependents. “Arribar a casa és una odissea, –riu l’Àngels- he de desinfectar les soles de les sabates, posar la roba a rentar i ara he d’anar directament a la dutxa. Abans podia posar-me a dinar directament”. 

Les farmàcies, "de bòlit"

A l’entrada de la farmàcia Casanovas hi ha cartells que avisen que les mascaretes i els guants estan exhaurits. L’escassetat d’aquests productes n’ha disparat el preu. Sempre hi ha qui treu suc de qualsevol situació, sigui quina sigui: “Ens ho ofereixen a un preu exorbitant”, es queixa amb raó l’Eugènia, que atén els clients darrere una doble capa de protecció, una cortirna de plàstic i la mampara de metacrilat. Aquests dies, s’han dividit en dos torns per no coincidir i al migdia només atenen a través de la finestreta, ja que mentrestant desinfecten la farmàcia. “Anem de bòlit”, sentencia.

^{Farmàcia Casanovas - G.Plans}

On tampoc no paren ni un moment és a la Yangüela. Les farmàcies, aquests dies, han augmentat la seva funció de consultori i s’hi adrecen tot de clients per resoldre els seus dubtes. “Plantegen els seus problemes, els tranquil·litzem i això és una manera de descongestionar els CAPs”. Tanmateix, els farmacèutics es van haver de procurar el propi material, i no es va considerar una prioritat que en rebessin: “Hem estat ignorades”. 

^{Farmàcia Yangüela - G.Plans}