La residència Can Font ofereix un cop al mes tallers de teràpia canina amb Sheila Poveda, Mari Carmen Pérez i la Muffins, la veritable protagonista de les sessions
Tot just travesses la porta de Can Font i arribes a l’aula, la Muffins, simpàtica, ràpida i amable, s’acosta a saludar. És una gossa jove, menuda, i des de fa cinc mesos visita una vegada al mes la residència de Can Font per a la gent gran per fer tallers de teràpia assistida. L’acompanyen Sheila Poveda, fisioterapeuta, i Mari Carmen Pérez, terapeuta ocupacional. “Fem un taller de teràpia assistida amb gossos per treballar els objectius dels residents mitjançant aquesta activitat, que és molt lúdica”, explica Mari Carmen Pérez. “Treballem activitats bàsiques de la vida diària com l’autocura, quan vesteixen i pentinen la Muffins amb molt de respecte i afecte, o la motricitat de les mans”, detalla.
En referència a la fisioteràpia, Sheila Poveda valora molt positivament les sessions perquè els residents “fan el protocol habitual de rehabilitació sense adonar-se’n. Notem una millora. A les sessions de fisioteràpia de vegades pensen que no poden ajupir-se o caminar. Quan ve la Muffins, ni s’ho pensen. Ho fan sense adonar-se’n”, afegeix. La fisioterapeuta concreta que quant a les capacitats físiques, s’incideix molt en l’equilibri, la deambulació o la recol·locació del tronc. “És una activitat que els ajuda a socialitzar, a millorar el vincle amb ells mateixos, se senten més realitzats. Assumeixen una responsabilitat amb la Muffins durant l’activitat, planifiquem conjuntament què farem amb la gossa, a l’interior o l’exterior de la residència. És una manera de fer teràpia, psicomotricitat i també de treballar la reminiscència, els records. Ens pregunten molt per ella els dies posteriors al taller”, apunta la Mari Carmen.
Entre ella i la Muffins el vincle és encara més especial. La va adoptar fa tot just dos anys, i de seguida es va adonar que tenia aptituds per ser una gossa de teràpia. És eixerida, aprèn ràpid, i per sobre de tot, és molt sociable i obedient. “Vam fer un any i mig d’‘agility’ en un club on ella va aprendre a desenvolupar-se amb obstacles. Estava molt motivada, va manifestar que se sentia a gust. Després vam fer un postgrau de tècnic expert en teràpia assistida amb animals, i la Muffins també es va haver d’examinar i fer diversos tests”, recorda Mari Carmen.
Mari Carmen Pérez (esquerra) amb Sheila Poveda i la Muffins, a Can Font. || ROCÍO GÓMEZ
La Muffins és una barreja de chihuahua i buldog, i des de fa dos anys ha capgirat el dia a dia no només dels residents sinó també de la Sheila i la Mari Carmen. Cap de les dues havia tingut mai gos, però en el cas de la Sheila, quan va estudiar teràpia ocupacional sempre va tenir present especialitzar-se en teràpia assistida amb gossos. “La Muffins es fa estimar i se’ls ha guanyat. No els costa participar, i per a nosaltres és molt gratificant”, explica Sheila. “És molt activa i mostra molt interés”, afegeix Mari Carmen.
Tant la Sheila com la Mari Carmen, treballadores de la residència des de fa catorze i gairebé tres anys, respectivament, van pensar que, des de la seva experiència i contacte amb els residents seria una bona idea fer equip i posar en marxa una prova pilot. El projecte, des d’un bon començament, va comptar amb la complicitat de la direcció del centre, dels familiars dels residents i dels usuaris de l’equipament.“El taller es fa només un cop al mes perquè per a ells no sigui una activitat rutinària. Si fos cada setmana, no tindria tants avantatges”, apunta la fisioterapeuta.
Però aquestes sessions són només el punt de partida. L’equip es planteja introduir activitats més complexes, començar tallers amb residents dependents o fer sessions en altres equipaments. “En el curs va practicar un exercici que es diu ‘gos-manta’, és a dir que el gos està quiet, relaxat, estirat a sobre de la persona, que pot gaudir de la seva companyia i de la seva energia. Estaria adreçat a les persones amb un alt grau de dependència”, explica Mari Carmen. “Està demostrat que la teràpia amb gossos els ajuda a calmar-se, relaxar-se i fins i tot a rebaixar l’angoixa”, remarca Sheila. I a dibuixar-los un somriure i posar-los de molt bon humor. Un record que perdurarà en el temps.
