A la xerrada, el conferenciant Jordi Pisa s'ha dedicat a desmuntar imatges de l'imaginari col·lectiu de l'antiga Roma
“Viatjarem en el temps i parlarem de fets que tots coneixem”, ha dit el conferenciant Jordi Pisa, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (UB) i especialitzat en Història antiga i antiguitat tardana. I ha precisat, deixant veure la temàtica de la xerrada, “la història és la política del passat”. Així ha obert la seva ponència Grans mentides de la història de la Roma antiga a l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran que s’ha dut a terme avui, dimarts 30 de gener, a l’Auditori.
L’incendi de Roma per part de l’emperador Neró, els gladiadors, les termes i la higiene dels romans i, en últim lloc, com era l’autèntica Cleòpatra, han sigut les quatre grans temàtiques que ha abordat. “La imatge que en tenim ve condicionada per la ficció i els mitjans, sobretot els audiovisuals. Aquests poden defensar els seus propis interessos, alterar els fets per guanyar dramatisme o poden cometre errors”, ha dit Pisa.
Ha defensat la innocència de Neró en l’incendi que va destruir gran part de Roma l’any 64: “Ell no era a Roma quan es va declarar l’incendi i hi va anar tan aviat com va poder per dirigir les tasques d’extinció i ajudar i socorre les víctimes”. Molt probablement, les causes van ser fortuïtes, ja que els incendis eren freqüents a la ciutat degut a l’ús de la fusta en les construccions i a l’ús del foc per il·luminar-se i escalfar-se dels romans de l’època, aclaria Jordi Paisa. Però els rumors, segurament promoguts per gent amb poder contrària a l’emperador, es van estendre amb rapidesa.
També ha desmentit l’alta mortalitat de les lluites de gladiadors. “Contrari a la imatge que en tenim, els combats eren d’un conta un i hi havia un arbitra”, ha dit l’historiador. Aquest fet, sumat a la gran inversió de diners que suposaven, feia que “la mort no fos un bon negoci i per això hi havia poca mortalitat” ha dit Pisa. I ha afegit com a prova la gran quantitat de tombes de gladiadors trobades on consten el nombre de victòries, però també el de derrotes dels combatents, provant, així, que les baralles no eren mortals.
