24   Davidbarco0009_950x634
David Barreiro, vol creuar l’Atlàntic a rem en solitari || C. DÍAZ
14/05/2021 Actualitat
David Barreiro: " “No trobo sentit a la vida si no faig aquestes coses”

És un aventurer. A Castellar, construeix un vaixell de rems per travessar l’Atlàntic, des de Cadis a Cancún, sense fer parada, per després tornar.Té previst sortir el 17 de novembre del 2023

Guillem Plans

· L’aventura és un estil de vida?
Fa uns vint anys ho vaig deixar tot. Tenia contracte fix en una empresa, però després d’un viatge de vacances al Perú, on vaig ser 18 dies a la muntanya, em vaig adonar que necessitaria un any més per poder tornar a tenir vacances i viatjar. I vaig pensar que això no feia per mi, que volia ser lliure, fer el que volgués a cada moment. Aleshores em vaig formar per treballar en esports d’aventura, de guia d’equitació, de socorrista, en una estació d’esquí o, com ara, de guia de muntanya. Tots els estius, me’n vaig a treballar a Groenlàndia, Noruega o Islàndia... Em vaig movent i la veritat és que m’agrada aquesta feina, està ben pagada i vas d’aquí cap allà, d’aventura.  

 

· No és la teva primera experiència, aquesta aventura que prepares.
Fa 10 anys vaig fer la volta al món amb bicicleta. Van ser tres anys i mig, uns 50.000 km. També he fet viatges molt llargs per Alaska i el Canadà, a peu per Groenlàndia...  De mar, sí, és la primera aventura. 

 

· S’ha travessat mai abans l’Atlàntic a rems?
Sí, però serà la primera vegada que es farà tal com vull fer-ho jo, que és sortint de Huelva i arribant a Can-cún, sense parar a les Canàries ni al Carib. També hi ha qui surt de la Península, a Portugal o Irlanda, i para, sense fer-ho seguit. En canvi, el meu projecte és fer l’anada, sense parar, i després la tornada, també seguida, passant per les Bahames i en direcció a les Açores. 

 

· Tens por?
Si tingués por, no ho faria. Tinc més aviat una sensació de neguit i de respecte, perquè estaré en un medi que no puc controlar i en una embarcació molt petita. N’hi diuen closca de nou, perquè no para de moure’s mai, ni quan estàs dormint, i les onades t’entren dins de la coberta. És dur pensar-ho, però et poden passar mil coses i no tornar. Neguit i respecte, sí. 

 

· No seria més segur comprar el vaixell?
Construir-lo m’aporta la satisfacció de fer una cosa amb les mans. A més, a mesura que vas construint el vaixell, el vas coneixent. I això m’anirà bé una vegada estigui enmig de l’aventura, per si he de de reparar-lo o he de solucionar un problema. Si el comprés, com que no tinc experiència, no sabria detectar algun problema que pogués tenir. 

 

· Quins són els reptes més complicats als quals t’enfrontes?
Al climàtic, que és el més important i perillós. O, encara que no ho crec, pel fet de no tenir experiència a l’hora de construir-lo, el vaixell pot ser que es comenci a desmuntar pel camí. També hi ha perill que em pugui fer mal, que pateixi un cop. Estaré sol i seré vulnerable, l’ajuda trigaria tres o quatre dies a arribar, més el temps fins a portar-te a terra. O puc tenir una avaria que em faci anar a la deriva. Si ho mires bé, hi ha moltes coses que poden passar, però no necessàriament han de passar. Estarà tot molt ben controlat, tinc els recursos doblats, GPS, un telèfon amb satèl·lit...  

 

· La gent del teu entorn no t’ha tractat de sonat?
Ja em coneixen una mica. Quan vaig fer la volta al món, sense data de tornada, em deien: “David, com fas això? Estàs sonat!”. Però veuen que el projecte tira endavant i em donen suport, són comprensius, perquè és una cosa xula. I és la meva vida. 


· Has acabat enganxat a l’adrenalina de l’aventura. 
No trobo sentit a la vida si no faig aquestes coses. És una sensació que sents en trobar-te enmig d’Alaska veient ossos, tot sol. Si no fas aquestes coses, mai podràs sentir-la. És adrenalina que enganxa com a qui es tira amb paracaigudes. I una cosa et porta a l’altra i intentes que aquesta adrenalina sigui més. A la gent que no sent aquestes pessigolletes li costa més d’entendre-ho.  

 

· Quan siguis a l’aigua, què creus que sentiràs?
Crec que em posaré a plorar. Hi estic acostumat, però no soc de pedra. És el mateix que em va passar amb la bici. Suposo que estaré molt emocionat fins que no passin un parell de dies, m’acostumi a estar sol i desconnecti de tot el que hagi comportat sortir. Emocionalment, em costarà dos o tres dies deixar de pensar en qui hauré deixat a terra. Literalment.  

 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Bona persona


Un defecte que no pots dominar?
Alçar la veu


Una persona que admires?
L’explorador Shackleton


Un esport?
L’atletisme


Quin plat t’agrada més?
La sarsuela


Un color
Verd


Un llibre?
La biografia de Woody Allen


Un grup de música?
AC/DC


Una pel·lícula?
‘Casino’


Un país?
Canadà


Un somni?
La volta al món en veler

Comparteix
M'agrada
Comentaris