Els ’quintos’ i les seves dones s’han reunit i fet activitats plegats des de fa quasi 50 anys
Tot va començar ara fa quasi 70 anys. El 1954 diversos joves, alguns de Castellar i altres no, d’entre 20 i 21 anys, van ser cridats per ser quintats per incorporar-se al servei militar l’any següent. A Castellar era tradició muntar una festa a principis d’any després de quintar-se, una vegada se sabien a quin lloc tocava fer ‘la mili’. La lleva del 54 va celebrar-se el 30 de gener de 1955 amb un complet programa d’actes: A les 11 h se celebrava una missa, després una audició de sardanes amb l’orquestra Hidalgos de Castellar, després un partit de futbol amb “los bisoños de la quinta del 55” i un ball a l’Ateneu amb la mateixa orquestra durant la qual es va escollir la reina de la festa - Roser Lleixà- i les dames d’honor Rosa Camprubí i Antònia Bruix.
D’aquell ball es van recaptar molts diners i això es va traduir en un àpat “que vamm fer a la Fonda Pi”, explica Joan Castells, que es va convertir en l’alma mater de les trobades que es van anar celebrant a partir de 1980, “una vegada ja havíem format família”.
La primera trobada, que es va fer l’abril de 1980 al Restaurant Can Font, coincidint amb el 25è aniversari d’entrada al servei militar, va comptar amb un festival de música camp amb un gran ball a càrrec de l’Orquestra Club Virginia de Manresa el dia abans del dinar de germanor.
Els membres de la lleva del 54 davant de la font de la Plaça Major el 1980. J. CASTELLS
Al recordatori del dinar, a l’apartat ‘Ordre del dia’, es pot llegir: “Única consigna: que la nostra amistat no sigui solament per aquest instant, sinó que perduri fins el nostre últim comiat”.
“Es pot dir que vam fer com un grup de trobades que es trobava com a mínim un cop l’any, encara que tothom tingués el seu propi grup d’amistats”, assegura Castells, que és qui s’encarregava de muntar la trobada un any per l’altre gràcies al fet que es movia per tot Catalunya per la seva professió.
D’aquesta manera, els membres de la lleva van voltar mitja Catalunya i també el País Valencià. “Vam anar a Peníscola i al lloc més lluny on hem anat és a la Vall d’Uixó, on vam navegar per les coves de Sant Josep”, recorda Castells, que abans de concretar el viatge, s’informava del lloc i dels indrets d’interès i elaborava un petit prospecte turístic.
El 1983, quan els mossos de la lleva del 54 complien 50 anys i, a part del tradicional àpat que es va fer aleshores al mític restaurant Montserrat Exprés al juliol, es van trobar el 10 de setembre del mateix any a l’acte commemoratiu dels 50 anys de la plaça Major convidats per l’aleshores alcalde Miquel Pont. “Ens van regalar una escultura que tenia com a base una llesca de soca d’un arbre de 50 anys, ja que es poden llegir els anells concèntrics i una petita reproducció de la font de la plaça Major”, apunta Castells. I és que la font de la plaça Major sempre ha estat present a les trobades de la lleva del 54 i és l’escenari de les fotos commemoratives de les reunions.
LA IMPORTÀNCIA DE LES DONES
L’èxit de les trobades es deu, en gran part, a l’empenta de les dones dels membres de la lleva del 54. “Sense elles, no podríem haver aguantat tants anys”, se sincera el membre de la lleva del 54. El fet que moltes de les dones fossin amigues entre elles i que continuéssin venint una vegada van enviudar “ha estat el caliu i que s’hagin mantingut les trobades”, explica el membre de la lleva del 54.
Les trobades s’han anat fent fins dimecres de la setmana passada a Mas Pinetó. “Vam acordar que aquest seria el darrer dinar”, diu Castells, un dels vuit quintos del 54 que encara viu, amb 90 anys d’edat, i un dels quatre que encara té prou mobilitat. Es posa així punt final a una història d’amistat que ha durat 70 anys.
