Cultura

Fa dues setmanes vaig rebre la comunicació de l'Ajuntament que deia que el Ple Municipal havia aprovat designar-me com a integrant del Consell de Cultura. Això comporta una responsabilitat que no penso pas defugir i una oportunitat que penso aprofitar. Per aquest motiu, a banda de les propostes i altres tasques que pugui dur a terme consensuadament amb el Consell, si puc esperonar els ànims de la gent del poble amb la paraula, ho faré.
Primer de tot cal definir la paraula "Cultura". El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), segona edició diu:
Cultura: 1 1 f. [LC] Acció de cultivar; l'efecte. // 1 2 f. [LC] [PE] Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l'estudi, de les lectures, de viatges, d'experiència, etc. // 2 1 f. [LC] [AN] [PE] Conjunt dels símbols, valors, normes, models d'organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d'una societat o d'un poble. // 2 2 [CO] [LC] cultura de massa Cultura que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l'acceptació de la major part de la societat.
La paraula cultura ve del llatí i té el significat de conreu. Si volem collir patates hem de preparar la terra, sembrar, regar… hem de fer unes accions que queden englobades sota el verb conrear; són les que ens permetran collir-ne els fruits quan sigui l'hora. Si volem un món millor, hem de dur a terme accions que ens permetin assolir-lo. Aquesta manera de fer, aquest conreu d'accions orientades a assolir un món millor, és una de les accepcions de "Cultura".
El President Mas, en el titular de fa uns dies d' EL PUNT AVUI deia: "Res no tornarà a ser exactament igual que abans". Afortunadament, afegeixo jo. I recomana a la ciutadania que assumeixi la realitat de la situació. Dic afortunadament perquè hi havia una cultura de massa que feia creure a una gran majoria que això era "Terra de meravelles", i en realitat estàvem tots com ficats dins d'una bombolla de sabó que no ens deixava tocar de peus a terra: estàvem alienats! I creieu-me, no hi ha un mal més gros.
Paf! S'ha petat la bombolla. Ara què? Doncs ara mirarem on som, que tenim, farem pinya i ens posarem a fer feina de cara a tenir un món millor. Aquesta feina també passa per aprendre a riure i a ser feliç, però sempre tocant de peus a terra. Farem l'exercici de realitat que ens demana el President. Però primer començarem pel que tenim, no pel que ens falta.